dimarts, 3 de març del 2015

Menorca 2050: una proposta per un futur 100% renovable.



1. Introducció

Patim una profunda crisi energètica, que afecta molt directament a la nostra economia, destruint llocs de feina i empobrint la nostra illa. Proposem un canvi de model productiu basat en les energies netes, que permeti reduir, i fins i tot suprimir, els costos d’importar energia fòssil per invertir-los en una economia local basada en l'autogeneració amb energies renovables, acció que permetria reduir el nostre dèficit comercial (per importació de recursos) i generaria llocs de feina locals en la implantació i manteniment de les noves infraestructures energètiques. D’altra banda hem de ser conscients dels límits que fixa la nostra illa i la possibilitat que la capacitat de càrrega de la mateixa estigui exhaurida. En aquest cas pot ser necessari plantejar-se un escenari de clar decreixement energètic, econòmic i, possiblement, poblacional.

La nostra illa té una forta dependència dels combustibles fòssils que ens fa ser extremadament sensibles al preu del petroli. A més a més, aquest abús ens ha portat a una situació de crisi ambiental amb conseqüències molt greus per la supervivència de les espècies i, fins i tot, el futur de les nostres generacions futures.

Cada any augmenten les nostres necessitats energètiques amb una tassa de creixement del 4%, de manera que cada 14 anys dupliquem el nostre consum i també les emissions de gasos d'efecte hivernacle, incomplint els acords de Kyoto i posant en qüestió el nostre model de creixement com a Reserva de Biosfera.




Cada cop que engeguem el motor d'un automòbil, encenem una llumenera o posem en marxa la climatització estem empobrint Menorca. Açò és així perquè pràcticament tota l'energia que consumim és importada. L'any 2012 els menorquins van gastar més de 240 milions d'euros important combustibles fòssils per generar electricitat, moure vehicles o escalfar aigua, augmentant el nostre dèficit comercial. En els darrers 14 anys hem vist publicitar fins a 14 projectes eòlics i 12 projectes d'instal·lacions fotovoltaiques de gran potència (26 projectes renovables), dels quals només s'han executat 1 eòlic (Es Milà) i 2 fotovoltaics (Son Salomó i Binisafullet). El balanç actual és que a Menorca només tenim 7,9 MW de potència elèctrica d'origen renovable. En el mateix període de temps la central tèrmica ubicada al port de Maó s'ha ampliat des de 45 MW fins a 250 MW, mitjançant la instal·lació de 5 turbines de gas que funcionen amb gasoil, augmentant la nostra capacitat d'autogeneració (que no independència) a costa d'importar combustibles altament contaminants. El panorama no pot ser més trist, i posa en evidència que és molt més fàcil instal·lar indústries contaminants que treballar amb tecnologies que ajuden a la conservació del medi ambient.

Quines són les causes d'aquesta asimetria en la instal·lació d'energies renovables respecte a les convencionals? Sens dubte, el no tenir definit el model energètic que volem per Menorca.

2. Model energètic
Un nou model energètic basat en l'eficiència energètica i les energies renovables.

Proposem un canvi radical, de forma que en un període de 20 anys siguem capaços de cobrir les nostres necessitats energètiques amb energies renovables. Per fer-ho caldrà treballar de valent i en diversos fronts:

  • Propiciar canvis legislatius, nacionals i autonòmics per aconseguir un marc de desenvolupament energètic (i econòmic) similar al que ja tenen les illes Canàries.
  • Revisió/modificació/adecuació del PTI, per definir la ordenació territorial adequada per la instal·lació de noves infraestructures energètiques, conciliant la protecció del territori i del medi ambient, sent conscients de la temporalitat i la reversabilitat del impactes d'aquestes noves instal·lacions.
  • Redacció d'un nou Pla Director Sectorial Energètic, que prioritzi les energies renovables, l'eficiència energètica i la generació distribuïda, que conjuntament amb el PTI empari les noves infraestructures i doni seguretat jurídica.
  • Crear una agència insular d'energia per coordinar i impulsar polítiques municipals i insulars amb objectius de reducció del consum energètic i promoció de les energies renovables a petita i mitja escala, afavorint els autoconsums, la generació distribuïda i les xarxes intel·ligents.
  • Creació d'un ens consultiu en matèria de desenvolupament energètic obert a la participació ciutadana, a les associacions empresarials, entitats socials, etc. Aquest ens proposaria els objectius mínims de desenvolupament energètic establint fites temporals a 10, 20 i 30 anys.
  • Redacció d'un Pla d'Eficiència Energètica Insular per disminuir el consum de les instal·lacions públiques i privades. Aquest pla d’eficiència energètica se centrarà en implantar mesures de rehabilitació energètica d’edificis implantant mesures de consum net quasi zero (NZEB) o Passiv Haus. En aquest sentit els ajuntaments tenen un paper primordial a l’hora d’establir criteris energètics en els programes d’Inspecció Tècnica d’Edificis.
  • Pla de mobilitat sostenible que fomenti l’ús de mitjans de transport no contaminants, millori la intermodalitat entre sistemes de transport (bus-vaixell, bus-aeroport) desenvolupi la mobilitat elèctrica pública i privada. Crear xarxes o plataformes digitals que fomentin l’ús compartit del vehicle privat (car-pulling o car-sharing). Facilitar l’ús de la bicicleta com un element més de la cadena de transport.

A partir d'aquí es planteja un escenari ideal que es podria desplegar en diferents etapes.

3. Transició
Període transició 2015-2025: al final del qual tindríem un mínim del 50% d'energies renovables gràcies a l'aplicació de les següents mesures:

  • Accelerar el reforç de la connexió elèctrica submarina amb Mallorca, per facilitar els fluxos d’energia elèctrica entre les illes i permetre una major capacitat de generació renovable garantint la continuïtat i qualitat del subministrament energètic.
  • Implantació de noves instal·lacions d’energia solar tèrmica, fotovoltaiques, eòliques i de biomassa que, com a mínim, compensin l'increment de demanda anual i permetin una reducció anual del 5% de la nostra dependència fòssil.
  • Reactivar l’economia rural amb inversions per a la generació d’energia implantant sistemes de generació de biogàs a partir de residus ramaders i promoure l’aprofitament de la biomassa a partir de la gestió racional del medi forestal.  Promoure projectes de renovables (eòlics, solars, o de biomassa) participats per l’empresariat agrícola i ramader de l’Illa.
  • Avaluar l’aprofitament de l’energia de les ones o undimotriu integrada en els pantalans dels ports menorquins i de les enormes corrents submarines que tenim al canal de Menorca.
  • Promoure l’ús racional de l’energia i millorar l'eficiència energètica per limitar el creixement de demanda energètica orientant-se cap a la disminució de la  intensitat energètica percàpita i que hauria de marcar un clar compromís amb el decreixement energètic invertint la tendència del segle XX. L’objectiu hauria de ser devallar entre un 2 i un 4% la demanda energètica anual, evidentment aquest ritme de decreixement serà més accentuat al principi i es suavitzarà després.
  • Desenvolupar micro-xarxes intel·ligents i els punts de càrrega de vehicle elèctric per facilitar la regulació del sistema elèctric.
  • Promoure l'ús i propietat compartida de cotxes, posicionant Menorca com a model de estudi capdevanter del impacte d’aquests cambis sobre la societat i  l'ús energètic.
  • Promoure la interconnexió d’edificis públics i privats a través de xarxes urbanes de calor i fred o district heating. Possibles emplaçaments a Menorca per ubicar xarxes de districte:
  • Central Elèctrica de Maó, molt a prop del port i de la zona Industrial, la qual podria aprofitar el calor residual per a usos tèrmics, tant el sectors residencial, serveis i industrial de la zona. (Exemple District heating Copenhagen)
  • Infrastructures turístiques de Ciutadella (trigeneració amb gas natural),  te gairebé la mateixa població que Maó i amb una alta densitat de places hoteleres, la qual cosa fan una ubicació interessant per a la implantació d’una planta de Cogeneració, tot i que te una gran dispersió de nuclis turístics, que malauradament romanen tancats tot l’hivern, el que faria que la demanda es concentràs el mesos d’estiu. També disposa de l’entrada del cable submarí de Mallorca i aprofitaria la connexió amb el futur gasoducte procedent de Mallorca. (Exemple Parc Bit a Mallorca)
  • Zona d’equipaments municipals de Sant Lluís. (central de biomassa a partir de restes de poda) projecte de mini district heating per a la zona d’equipaments públics de Sant Lluís a partir de restes de poda de la recollida de les urbanitzacions costaneres dels municipis.
  • Indústria agroalimentària Alaior (central amb biomassa/ biogàs), un altra emplaçament interessant és Alaior, ja que és el tercer municipi de la Illa i disposa d’un gran polígon Industrial, amb unes quantes empreses agroalimentàries importants que tenen una gran demanda tèrmica, sobretot les empreses formatgeres. (Exemple District heating Nordby/Marup, a l’illa de Samso, Dinamarca

4. Consolidació
Període de consolidació 2025-2050: en aquesta etapa augmentaríem les renovables fins al 100% sempre i quan trobéssim un vector energètic que permetés regular els excedents energètics sense necessitat de fer servir la generació convencional. Aquest vector, o vectors, actuaria com un acumulador de forma similar als embasaments hidràulics peninsulars, emmagatzemant energia quan hi ha excedents i retornant-la a la xarxa quan es necessita. 

Possibles vectors:
  • Embassaments amb aigua de la mar aprofitant cavitats, pedreres, antigues bateries costaneres, etc., en llocs propers al litoral (Cavalleria, Llucalari, Biniancolla, etc.). Aquests embasaments s’omplirien amb aigua de la mar mitjançant turbines reversibles.
  • Piles de combustible amb hidrogen per electròlisi (la tecnologia està avançant molt...)
  • Sals fuses per emmagatzematge tèrmic (sistema que ja s’està emprant a les plantes termosolars i que, necessariament, ha d’anar lligat a sistemes de captació tèrmica, centrals de trigeneració i similars. Per generar electricitat requereix de turbines de vapor).

La tecnologia anirà evolucionant en els propers anys i acabarà de definir la solució més adient, tot i que es pot començar a treballar amb el vector hidràulic. Açò requereix iniciar ara els estudis sobre la seva viabilitat tècnica, territorial i ambiental, planificant el desenvolupament ordenat de les infraestructures que seran necessàries en els proper anys.

Cal ser conscient que no es podrà prescindir al 100% de la central tèrmica existent, que pot funcionar amb gas natural per reduir el seu impacte, ja que el sistema requereix una estabilitat i capacitat de resposta davant situacions imprevistes o d’emergència que pot ser perfectament resolta amb aquesta infraestructura. Amb tot, es reduiran significativament els seus impactes ambientals (350 grams de CO2 per kWh generat en lloc els 750 grams actuals). D’aquesta forma, s’assegura el manteniment de la planta fins al final de la seva vida útil. Els costos d’explotació i l’amortització de la mateixa es repercutirien de forma justa en els preus de venda de l’energia, mitjançant les compensacions previstes en el sistema de retribució d’energia elèctrica del Sistemes Elèctrics Insulars i Extra-peninsulars (SEIES).

5. Com fer-ho?
Com es podria configurar la generació elèctrica 100% renovable?

La generació energètica renovable no es basarà en una única tecnologia, més ben al contrari, cal disposar d'un MIX format per varies formes diferents de generació renovables atès que la diversitat facilita la disponibilitat energètica ( a falta de sol pot haver vent...). Un possible escenari podria ser el següent:                                                                                               

Tecnologia Potència
(MW)		 Inversió necessària Llocs feina directes Llocs feina indirectes
Eòlica 60 57.000.000 181 720
Fotovoltaica 75 90.000.000 94 563
Biomassa 2 3.400.000 10 8
Minihidràulica 5 4.750.000

Termosolar 20 34.000.000 64
Totals 162 189.150.000 349 1.290


D'altra banda, l'aplicació de polítiques adreçades a l'estalvi energètic, millora de l'eficiència energètica i mitigació dels efectes del canvi climàtic contribuirien a la creació de llocs de feina verds i sostenibles en diferents sectors amb especial incidència en els serveis, construcció i terciari: (pendent de redacció)

L'èxit del pla que proposem depèn especialment de la implicació de la ciutadania, motiu pel qual s'ha de promoure un diàleg social ampli amb tota la societat civil, incloses les organitzacions que més feina han fet a favor de l'estalvi i l'eficiència energètica, com els ecologistes i les entitats de transport públic i d'energies renovables.

6. Idees
Idees per portar-ho a la pràctica

Participació pública (model ITER de Canàries, Ente Vasco de la Energía EVE, etc.)
Empreses mixtes
Empreses de Serveis Energètics (ESE o ESCO’s)
Cooperatives  de consum d’energia (www.somenergia.es i district heatings de Dinamarca)
Banc Europeu d’Inversions (BEI) 

El programa del pacte dels batles (www.eumayors.eu) que a Menorca integrat per Ferreries, Ciutadella, Sant Lluís, … preveu finançament per accions d’energia renovable i eficiencia energètica a través del banc europeu d’inversions. BEI (inversions per sobre dels 25M€) i preveu una assistència tècnica(ELENA) de 900.000 euros per a redactar la proposta 


7. Bibliografia

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)