Aquest escrit el vaig redactar després del Sant Jordi de 2013, a petició d'Escoltes de Menorca que volien publicar una ressenya sobre el canvi climàtic en el Racó Escolta del diari Menorca.
------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Canvi
climàtic i combustibles fòssils, dues cares de la mateixa moneda.
Els
passat diumenge, en els actes de comiat del campament de Sant Jordi
dels escoltes de Menorca, celebrat a sa platja de Son Saura a
Ciutadella, reflexionava sobre la dita d'en Rober Baden-Powell
“Intentau deixar aquest món un poc millor de com us l'heu trobat”
en la seva carta d'acomiadament als escoltes de tot al món poc abans
de la seva mort.
Vivim
un temps complicat, en el que s'aprecien les conseqüències dels
actes humans dels darrers 250 anys, quan es va iniciar la revolució
industrial a partir de l'aprofitament de les fonts d'energia fòssils
procedents del carbó, en un principi, i del petroli més tard.
Gràcies a aquestes fonts d'energia emmagatzemades a la terra, la
Humanitat va fer una salt evolutiu impressionant en els aspectes
tecnològics, culturals i poblacionals, passant dels 800 milions
d'habitants a mitjans del segle XVIII a més de 7.000 milions en
l'actualitat. Però aquest ritme de creixement ens ha començat a
presentar la seva factura, que es manifesta de dues formes: el canvi
climàtic i el pic del petroli.
El
canvi climàtic, entès com un augment progressiu de la temperatura
mitjana del planeta, es deriva de l'emissió incontrolada i creixent
de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera per causa, principalment,
de la combustió del petroli, carbó i gas natural que alliberen
grans quantitats de CO2. També per les emissions de metà
provinent de les explotacions ramaderes i per un procés de
realimentació a causa de l'increment de temperatura, de la
descongelació del permafrost, la matèria orgànica d'origen vegetal
congelada a les tundres de Sibèria, Alaska i Groenlàndia. Com a
conseqüència del canvi climàtic s'alteren els cicles estacionals
de tot el planeta, disminueix la capa de gel als pols i a les
muntanyes, augmenta el nivell de la mar i es modifiquen els cicles de
vents, pluges, i corrents marines arreu del món, afectant a totes
les espècies del planeta i perjudicant la producció d'aliments.
El
pic del petroli és el punt en que la capacitat d'extreure aquest
hidrocarbur del planeta comença a minvar degut a l'esgotament del
pous. Els nous jaciments de petroli que s'estan descobrint son de
pitjor qualitat i amb menor quantitat de recurs que els que s'havien
explotat fins ara i a un cost d'explotació molt més elevat. Com que
la demanda de petroli és cada cop més gran (tots els països volen
prosperar i desenvolupar-se per aconseguir les mateixes condicions de
benestar que els països més desenvolupats) i no és possible
augmentar la capacitat d'extracció, que cada cop minvarà més, es
produeix una espiral de creixement de preus (llei de la oferta i la
demanda) que afecta a tota l'economia global. La crisi econòmica que
patim actualment és una crisi energètica. En tot cas, el petroli
només és un dels molts recursos finits que estem malbaratant. El
coure, l'or, l'urani, el fòsfor, gas natural, carbó i altres
minerals, presenten també símptomes d'esgotament.
Podem
veure que el canvi climàtic i el declivi dels combustibles fòssils
son les dues cares de la mateixa moneda, amb la que paguem per fer un
ús irresponsable dels recursos limitats del nostre planeta. El canvi
climàtic ens avisa que cal fer un canvi i el pic del petroli en diu
què cal canviar.
Tornam
ara a la reflexió inicial: “deixar aquest món un poc millor del
que l'hem trobat”. Malgrat que els homes tenim una capacitat
destructiva enorme, també tenim prou enginy i empenta, si ens hi
posem, per transformar aquest desastre en una oportunitat d'inventar
un mon millor, a condició de canviar radicalment la nostra forma de
viure i de fer-ho ràpidament. Sortosament, els escoltes no som els
únics que eduquem i intentem actuar per millorar aquest món i,
alhora, superar amb èxit aquesta situació.
Durant
la darrera dècada estan sorgint arreu del món propostes i
iniciatives concretes per treballar el que s'anomena, la resiliència
local, reconstruint la capacitat d'un conjunt de persones, d'una
comunitat, poble o regió, per superar una situació traumàtica,
adquirint experiència i, al mateix temps, tornar-se més forts i
resistents. Es tracta d'experimentar una forma de renaixement basat
en la relocalització de l'economia i el benestar, superant la
dependència del petroli i dedicant-se a la construcció d'hàbitats
humans sostenibles i sistemes agriculturals que imitin les relacions
que es troben en els patrons de la natura. Aquest pensament, conegut
com permacultura (cultura i agricultura permanents) és la base de
moviments com el Decreixement o la xarxa de Pobles en Transició
(Transition Towns), amb una estratègia a llarg termini per
anticipar-se a les conseqüències del canvi climàtic i el declivi
dels combustibles fòssils, preparant les condicions per a una vida
millor, on l'estalvi d'energia i recursos pren especial
protagonisme i les energies renovables son fonamentals.
A
Menorca podeu trobar varies iniciatives de Pobles en Transició a Maó
(www.maoentransicio.org),
Alaior, Es Mercadal i Migjorn, que estan engegant projectes molt
interessant com els hortes urbans, cursos de permacultura i
agricultura ecològica, mercats d'intercanvi o grups de consum local.
També
hi ha iniciatives mes concretes i properes que propugnen canvis
mitjançant l'acció directe de les persones sobre sectors concrets,
com és el cas de la cooperativa Som Energia , www.somenergia.coop,
que proposa un canvi de model energètic basat en les renovables a
partir de la pressió dels consumidors que s'associen per adquirir
electricitat d'origen renovable i, d'aquesta forma, forçar al
sistema a abandonar els combustibles fòssils.
En
tot cas, la superació dels reptes que s'ens plantegen, requerirà de
la dedicació individual i col·lectiva de tots nosaltres. Si esperem
que els estats i els nostres governants es posin d'acord per arrengar
el món, potser, serà massa tard.
Rafael
Muñoz
Membre
de l'equip de pares del AE Tramuntana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada