Maó i les comunitats energètiques locals

Foto cedida pel grup local de Som Energia

L'actualitat ens recorda constantment que cal accelerar la transició energètica si volem evitar les conseqüències del canvi climàtic i del final de les energies fòssils.

Cal cercar noves maneres de produir i consumir energia, i en aquest sentit les comunitats energètiques locals (CEL) són un model que tindrà un protagonisme creixent. Es tracta d'un mecanisme organitzatiu que permet que diferents actors locals, que poden ser agents socials i econòmics, empreses, administracions i la ciutadania en general puguin participar de forma activa en la transició energètica de manera conjunta, sigui produint energia, compartint-la o establint mecanismes de gestió i estalvi.

Una comunitat energètica serveix per empoderar les persones a través d’un nou model de generació i consum, que permet produir l’energia localment i guanyar independència respecte a les grans plantes de generació.

A Menorca, l’Estratègia Menorca 2030 aposta per la creació d’una comunitat energètica a escala insular, que seria una agrupació de diferents comunitats d’energies renovables, i permetria impulsar un mercat local d’energia. De moment, ja s’ha posat en marxa un projecte pilot al polígon industrial de Sant Lluís.

Prop nostre també hi ha altres projectes que ja funcionen, com La Cel de Caldes, al municipi català de Caldes de Montbui, que s’ha posat en marxa per fomentar la participació ciutadana en la transició energètica, establir mecanismes per lluitar contra la pobresa energètica i rebaixar la factura elèctrica dels ciutadans.

En una comunitat energètica hi ha diferents actors. Per una banda, trobam els propietaris de cobertes i d’espais susceptibles d’acollir instal·lacions fotovoltaiques, siguin particulars o administracions. També hi ha els inversors i els generadors d'energia, i la gent que ja té la seva instal·lació d'autoconsum i que té excedents. I finalment hi ha els consumidors, siguin empreses, administracions o famílies. Una darrera figura seria la dels agregadors d’energia, que ja funciona a altres països, i que serveix per regular els fluxos energètics de manera adequada.

En resum, una comunitat energètica pot produir, consumir, emmagatzemar i vendre energia renovable, i permet compartir l’energia entre els membres de la comunitat i accedir a altres mercats d’energia de forma directa o agregada. És a dir, permet que la gent pugui disposar d’energia renovable sense haver d’anar als mecanismes de mercat habituals. Açò no vol dir que la gent pugui prescindir de tenir l’energia contractada amb una comercialitzadora, però sí que permet que l’energia que has produït pugui compensar la que has consumit.

En aquest sentit, cal recordar que la Unió Europea s’ha posat com a objectiu que l’any 2050 el 50% de les llars produeixin la seva pròpia energia, i açò només es pot fer mitjançant les comunitats energètiques locals, perquè no tothom pot posar plaques al taulat de casa seva.

Per tal d’implantar aquest nou sistema a Maó, des de l’Ajuntament esteim fent feina per posar en marxa diverses comunitats energètiques al nostre municipi. Un primer projecte ha de ser la creació d’una comunitat energètica al polígon industrial de Máo, similar a la de Sant Lluís, en la qual podrien confluir empresaris, propietaris de naus i consumidors.

A Maó, només amb la superfície d’aparcament públic i privat disponible, la ciutat podria tenir gairebé 12 MW de producció fotovoltaica instal·lada en el nucli urbà. Açò seria l’equivalent a tres vegades el que actualment aporten conjuntament Son Salomó i la planta fotovoltaica de Binibèquer. És per açò que farem feina per fomentar la creació de de comunitats energètiques a la nostra ciutat. Ens hi jugam el futur.

RMC

(Article publicat al Diari Menorca el 28/03/2022)

Maó i la Transició Energética

És de tots conegut l’impacte per a la salut de les persones i per al medi ambient que representa l’emissió dels gasos contaminants per part de la central elèctrica del port de Maó.

A finals del mes passat, la batlessa Conxa Juanola, juntament amb altres autoritats menorquines, visitava les instal·lacions d’Endesa a Eivissa, on es va instal·lar un sistema de reducció de gasos basat en la utilització d’aigua per adaptar-se a la Directiva Europea d'Emissions Industrials. Aquesta és la tècnica prevista a Maó per adaptar-se a la normativa i que les turbines puguin seguir funcionant a partir de 2020. En el nostre cas, l’aigua necessària provindria de la depuradora de Maó-es Castell, aigua que ara s’aboca a la mar, amb la qual cosa aprofitaríem aquest recurs, molt més sostenible.

Cal insistir que, tot i ser Reserva de Biosfera, la generació d’energies renovables a la nostra illa no arriba a l’1% de la demanda d’energia total. És a dir, importam el 99% de l’energia que feim servir a l’illa, amb una despesa anual que se situa al voltant dels 273 milions d’eurosⁱ. Aquesta despesa destinada a importar energia que podria ser perfectament generada amb recursos renovables disponibles en el nostre territoriⁱⁱ implica una descapitalització creixent de la nostra economia a la que cal posar fre.

En el cas concret de l’Ajuntament de Maó, la factura energètica implica una despesa anual que gira al voltant d’1 milió d’euros. Motiu més que suficient per plantejar l’adopció de mesures d’eficiència energètica, reducció de consums i millores en la contractació dels subministraments energètics.

Així, idò, els menorquins i maonesos tenim diferents motius per considerar prioritària la transició energètica:

• Evitar la descapitalització econòmica derivada d’importar energia que pot ser generada amb recursos propis.
• Contribuir de forma significativa a una millora del medi ambient, tot reduint les emissions de gasos contaminants i de gasos d’efecte hivernacle, per frenar o mitigar els efectes del canvi climàtic.
• I derivada de l’anterior, aconseguir una millora significativa de la salut de les persones evitant les causes que generen moltes de les malalties que tenen el seu origen en causes ambientals.

Així, volem fer insistència en la necessitat de caminar cap a un nou model energètic. I només serà possible amb la implicació de les administracions i de tota la societat. Des de l'Equip de Govern hi creim fermament. Quan l’Ajuntament ha pogut desenvolupar polítiques encaminades a aquest model, no ha dubtat ni un moment, aquests en són els exemples:

• Instal·lació de plaques solars al Poliesportiu i al Geriàtric. Es generarà una part important de l’energia elèctrica que ara prové de la xarxa: d’aquesta forma es reduirà de forma significativa la factura elèctrica d’aquestes instal·lacions.
• Instal·lació de plaques a tots els edificis de titularitat municipal que disposin de cobertes adequades per a la seva ubicació, com les escoletes, escoles d’educació infantil i primària, i edificis administratius. En aquests moments s’han redactat els projectes de quatre escoletes (Passarells, Cap de Creus, Fort de l’Eau i Sant Climent) i s’estan planificant els de les escoles d’infantil i primària.
• Instal·lació de punt de càrrega per a cotxes elèctrics. Fins avui ja s’han instal·lat punts de càrrega a 4 llocs de la ciutat (Sínia Costabella, Passeig Marítim, carrer Sàhara, Poliesportiu municipal) i se’n continuaran instal·lant més segons el previst al Pla de mobilitat elèctrica del municipi. Aquesta mesura es complementa amb una bonificació de l’impost de circulació en els vehicles de tracció elèctrica.
• Implantació del Projecte EcoooLocal, una metodologia de control de la despesa energètica municipal enfocada a la millora de l’eficiència energètica i la reducció del consum amb l’objecte de generar estalvis que es puguin reinvertir en millores als edificis, instal·lacions i serveis de l’Ajuntament.
• També s’està fent feina per contractar tots els subministraments elèctrics municipals amb energia d’origen renovable certificada, mitjançant un concurs públic. L’objectiu final d’aquesta mesura és el de donar a entendre al mercat, i per extensió a tota la societat, que la demanda d’energia provinent de fons renovables és una realitat i, en conseqüència, cal estimular la inversió en aquestes tecnologies.

La no dependència dels combustibles fòssils, ja sigui gas o petroli, és una necessitat i una prioritat per a nosaltres. És el nostre horitzó. Les declaracions institucionals (com el convenciment que ens va dur a declarar l’Ajuntament de Maó al ple contrari a les prospeccions petrolíferes) han d’anar acompanyades de mesures. I en volem fer molta consciència.

Rafael Muñoz Campos

Tinent d’Alcaldia de Recursos i Sostenibilitat,
 i Cooperació Internacional.

Ara Maó

Publicat en el Diari Menorca el 02/03/2018

i Directrius Estratègiques de Menorca (DEM). IME - 2016

ii Energies Renovables i Eficiència Energètica a les Illes Balears. Govern de les Illes Balears - 2015

Menorca: El camí cap a la sostenibilitat ha de ser renovable

Article publicat al nombre 61 de la revista L'Altra Mirada, 6 d'abril de 2016.

El desenvolupament de les energies renovables en l'entorn peninsular és totalment divergent al curs seguit a Menorca, on ha prevalgut sempre la protecció del medi ambient i la qualitat paisatgista del territori. Les característiques especials de la propietat del sòl, amb parcel·lacions molt ben definides i delimitades, ha propiciat una distribució de la propietat molt heterogènia, impedint la concentració de grans extensions de terreny en un únic titular, i destaca l'absència total de propietats comunals. Aquesta característica de Menorca és una de les principals limitacions a la penetració d'infraestructures energètiques renovables a l'illa, conjuntament amb l'alta protecció ambiental. Un 66,7%del territori es troba sota alguna figura de protecció ambiental que en condiciona l'ús. En un escenari de falta d'incentius a les noves instal·lacions de generació elèctrica amb fonts renovables, la principal via d'obtenir rendibilitat en noves inversions passa per les economies d'escala, orientades a la construcció de grans parcs. En el cas de Menorca aquesta via, vist tot l'anterior, està molt limitada.

On som?

Avui en dia, les infraestructures de generació renovable a l'illa es limiten al parc eòlic de Milà, de 3,2 MW, i les plantes fotovoltaiques de Son Salomó (3,5 MW), Binisafullet (1 MW) i d'altres més petites que, en conjunt, sumen 0,5 MW. En total, la potència renovable instal·lada seria de 8,2 MW, tot just un 3% del total de la capacitat de generació de l'illa de Menorca, que està clarament dominada per la Central Tèrmica de Maó (ENDESA) amb un total de 269,4 MW de potencia de generació amb combustibles convencionals (fuel i gasoil).

Taula 1: Potència de generació elèctrica instal·lada a Menorca 2016. Font: CREM

La penetració de renovables a l'illa està molt per sota dels nivells peninsulars, i fins i tot dels aconseguits a l'arxipèlag canari. La dependència energètica insular, en termes d'energia primària, és del 99% per un 68% a l'Espanya peninsular, la qual cosa suposa un cost elevadíssim per a l'economia local, que es pot quantificar en més de 241 milions €/any, cosa que perjudica clarament la competitivitat de les empreses menorquines.

Cap a on van les noves inversions?

Vist tot l'anterior, la concentració de projectes en tramitació per a noves instal·lacions renovables a l'entorn de Punta Nati, estaria motivada pels següents motius:

• En tractar-se de terrenys de poc valor agrícola (la seva productivitat està limitada a usos ramaders) s'han mantingut propietats de superfícies relativament grans. Aquestes propietats destaquen en unes delimitacions amb orientació Nord-Sud.

• És una zona relativament plana, amb pendent uniforme orientada al sud i una elevació mitjana sensiblement superior a la de la plataforma sud de la illa. La poca rugositat del terreny i la falta de barreres naturals que impedeixen la circulació del vent, fan d'aquesta zona una de les més interessants en disponibilitat de recurs eòlic de tota l'illa. Al mateix temps, l'orientació al sud del pendent natural del terreny facilita una elevada insolació que la fan especialment atractiva per a les instal·lacions fotovoltaiques en rústic.
• La seva proximitat a la població de Ciutadella facilitaria les labors de construcció, manteniment i supervisió de les plantes de generació, alhora que acostaria la generació als punts de consum, evitant pèrdues de transport.

En general, es tracta d'infraestructures d'elevada potència que cerquen la rendibilitat econòmica mitjançant economies d'escala. Les principals característiques són:

• Son Angladó, tecnologia eòlica, 8 aerogeneradors, 20,6 MW
• S'Era Vella, tecnologia eòlica, 6 aerogeneradors, 12 MW
• Son Salomó, fotovoltaica, 49,8 MW

Tots ells requereixen una forta inversió de capital que, segons els mitjans de comunicació local, prové de fons d'inversió forans, sense que consti cap iniciativa per captar capital local.

Manca de definició d'un model energètic menorquí

Seria interessant plantejar solucions d'integració en el paisatge, especialment referent a infraestructures eòliques, que anessin més enllà de la concentració d'aerogeneradors en terres d'un únic titular, com en el cas dels projectes presentats a S'Era Vella i Son Angladó, de manera que la ubicació d'aerogeneradors fos més racional i en acord amb la distribució espacial del territori, buscant una distribució est-oest que maximitzi la producció eòlica i en limiti l'impacte visual.

En tot cas, tot projecte d'energies renovables a l'illa hauria de partir d'una base de suport social més elevada. Sabem que les inversions que es necessiten per a aquest tipus d'instal·lacions són molt quantioses. En el nostre cas, fent servir de referència altres territoris, podem estar parlant d'inversions d'uns 600 milions d'euros fàcilment, una quantitat considerable. I prou important, tanmateix, com per plantejar-se quina mena d'inversió s'hi hauria de fer. Confiar en capital estrictament extern significa deixar, també, el control i els beneficis d'aquesta energia fora de la nostra illa. Però també tenim exemples de com la implicació de la societat dóna els seus fruits. El cas de l'illa danesa de Samsø, en aquest cas, és paradigmàtic, ja que el model cooperatiu ha servit de base per a la implantació d'un sistema energètic de referència, en un territori on l'energia que es consumeix és tota generada a l'illa en forma de renovables. Gran part de la població, juntament amb l'administració i petites empreses locals, esdevé propietària del sistema energètic. És evident que no es poden comparar situacions ni territoris, però sí observar sistemes que funcionen a d'altres bandes per poder ser-ne precursors. La declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera ha de servir també com a incentiu per adaptar iniciatives que han de ser beneficioses per al conjunt de la societat i per al medi ambient. En un moment en què les lleis estan en contra de les energies renovables, calen projectes atrevits i socialment implicats.

Proposta per l'ampliació i millora del parc eòlic de Milà I

Foto 1: Vista del parc eòlic de Milà des de l'aerogenerador 1

Antecedents:

El parc eòlic des Milà va entrar en servei el 24 de febrer de l'any 2004 i va ser la culminació d'un llarg procés, des de la seva proposta inicial a finals dels anys 80 fins a la seva tramitació definitiva amb l'obtenció dels permisos corresponents l'any 2003.

Del projecte original, pensat amb 6 aerogeneradors de 600 kW amb torres de 70 m, es va passar a la configuració definitiva consistents en 4 aerogeneradors MADE AE-54, de 800 kW de potencia unitària amb torre de 50 m. La limitació de l'alçada a 50 m, va ser un dels molts requisits que la Comissió Balear de Medi Ambient va passar com a condicionant per donar el vist i plau a la construcció del parc. No era el requisit més important, però sí que ha estat el que més a condicionat el rendiment final d'aquesta instal·lació, com explicaré més endavant.

El projecte original es basava en estudis de potencial eòlic realitzats en el seu dia per la companyia elèctrica GESA que després es va convertir ne ENDESA. Segons els estudis inicials, la velocitat mitjana del vent rondava els 6 m/s i es podia esperar a l'emplaçament una generació anual corresponent a 2.200 hores de funcionament equivalent (el quocient entre l'energia generada al cap de l'any en kWh i la potencia nominal del parc en kW). Així, per una parc de 3.200 kW , funcionant a ple rendiment l'equivalent a 2.200 h l'any es podria obtenir una generació anual de 7.040.000 kWh/any (3.200 kW x 2.200 h/any = 7.040.000 kWh/any), o 7.040 MWh/any.

El cas és que, transcorreguts 11 anys des de la seva posta en servei, el parc eòlic no ha assolit en cap ocasió la fita esperada, ja que la producció mitjana ha estat inferior als 5.500 MWh/any i només en dues ocasions s'han superar els 6.000 MWh/any (veure taula i gràfica de generació anual).

A la plana web del Consorci de Residus i Energia de Menorca, entitat que gestiona el parc eòlic, es poden consultar les memòries anuals en les que apareixen totes les dades necessàries per valorar l'evolució anual d'aquesta emblemàtica instal·lació.

Quines son les causes d'aquest baix rendiment de la instal·lació?

Al meu entendre, pens que intervenen una combinació de factors que afecten el rendiment de la instal·lació, entre ells l'elevat número d'incidents que es reflecteixen en forma d'una baixa disponibilitat (s'observa que aquesta ronda el 89% quan hauria de ser superior al 92%), i una velocitat del vent inferior a la inicialment considerada, 5,6 m/s en lloc dels 6 m/s previstos, que podria estar motivada per la reducció d'alçada de torre de 70 a 50 m.

Com podem millorar el rendiment del parc?

Amb la configuració del parc actual poca cosa podem fer. El Consorci ha realitzat totes les actuacions possibles per reduir l'afectació per incidències que tenen el seu origen a la xarxa elèctrica (veure memòries dels anys 2011 a 2013), augmentant lleugerament la producció en els darrers anys, gràcies a una disminució important del temps de desconnexió del parc per incidències a la xarxa (veure taula i gràfiques següents).

Els altres punts de millora que es poden seguir tenen més a veure amb la seva gestió econòmica que no amb la possibilitat d'augmentar la seva capacitat de generació, la qual està limitada pel recurs eòlic disponible.

Quin recurs eòlic tenim?

Aquesta és una qüestió més delicada i difícil de respondre perquè els meus coneixements en avaluació del recurs eòlic son molt limitats i tampoc tenim accés a dades històriques vàlides per fer estudis rigorosos. De fet, les dades que he trobat son les que figuren a l'estudi de recurs eòlic de l'emplaçament de Milà que ocupen poc més que un full en el projecte. 

No puc refer els càlculs que en el seu dia va fer l'equip de projectistes del parc eòlic, però podem fer una aproximació acceptable fent servir altres fonts de dades que ens permetin modelitzar el vent a l'emplaçament. Les dades que tinc disponibles són:

• Estació anemomètrica del parc eòlic de Milà.
• Estació meteorològica de la Planta de tractament de residus de Milà.
• Estació meteorològica de l'Aeroport de Menorca

A la propera entrada aproximarem quin és el recurs eòlic disponible a Milà, partint de les diferents fonts d'informació disponibles.