CARTA OBERTA A LA MINISTRA DE TRANSICIÓ ECOLÒGICA I REPTE DEMOGRÀFIC

La transició ecològica és una qüestió d’estat que ha d’impulsar-se amb des de participació social i amb una clara implicació territorial. La visió centralitzada de la planificació energètica està limitant i dificultant aquesta transició.

Apreciada Sra. Ribera,

Com vostè ja sap, un dels pilars de la política energètica de la Unió Europea, és la integració de la participació de la ciutadania en tot el cicle d’aprofitament de l’energia, des de la generació a l’ús final. Sota el lema Clean Energy for all Europeans es pretén obrir la porta a què els ciutadans passin de consumidors passius a ser “prosumidors”, que en definitiva és el d’assumir el paper d’agents actius en la transició energètica que els hi permeti prendre decisions sobre com produir, emmagatzemar, vendre o compartir la seva pròpia energia. Aquesta democratització de l’energia s’ha de traduir en una millora de la qualitat de vida i en una millor situació financera, contribuint a l'alleujament de la pobresa energètica i la protecció dels ciutadans més vulnerables. Per a 2050, s’espera que el 50% de les llars de la UE produeixin energia renovable. L’Autoconsum i les Comunitats d’Energia Local i Renovables seran claus en l’assoliment d’aquest objectiu. 

La necessitat d’aquesta transició energètica es considera de tal importància i magnitud que ha motivat la creació d’un Secretariat per a l’energia neta en les illes europees, les quals poden servir de model i exemple, com a petits laboratoris que són, en el procés de transició.

En la mateixa línia, la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears contempla la participació local en les instal·lacions de generació renovables i que sigui obligatòria amb un mínim del 20% d'inversió local en les instal·lacions de més de 5 MW de potència.

En consonància amb l’anterior, l’Estat Espanyol, des del seu propi ministri, ha definit una estratègia de descarbonització a llarg termini per a una economia espanyola, moderna, competitiva i climàticament neutre en 2050, la qual es va concretant en cada període en l’anomenat Pla Nacional Integral d’Energia i Clima (PENIEC), sent l'actual el PNIEC 2021-2030 amb els següents objectius:

• 23% de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) respecte a 1990.
• 42% de renovables en l'ús final de l'energia (xifra que duplica el 20% de l'any 2020)
• 39,5% de millora d'eficiència energètica.
• 74% de presència d'energies renovables en el sector elèctric, en coherència amb una trajectòria cap a un sector elèctric 100% renovable en 2050. 

La guerra d’Ucraïna està fent encara més evident que la dependència energètica dels combustibles fòssils, per part dels països europeus, lastra la seva capacitat de maniobra i condiciona la seva resposta a la hora d’adoptar mesures coercitives contra el règim de Vladimir Putin que puguin posar fí o, com a mínim, frenar a aquesta sagnant invasió.

En tot cas, el que ha demostrat aquest conflicte és que, a més de la urgència climàtica, hi ha motivacions geoestratègiques que s’ha de tenir molt presents en la planificació de la transició energètica, cap a un sistema que no depengui dels combustibles fòssils, els quals, com ja resulta més que evident, no abunden en els països de la Unió Europea, i molt menys al nostre país. La dependència d’un recurs que no tenim, que comença ser cada cop menys abundant i cada dia més car, ens debilita i ens llastra a nivell econòmic, ambiental, social i estratègic amb conseqüències que poden arribar a ser molt greus.

Ja hem vist com des de finals d’estiu la pujada del preu del gas, quan encara no havia esclatat el conflicte Ucraïna-Rússia, ha afectat de forma molt sensible al preu del mercat majorista de l’electricitat, repercutint directament en la capacitat econòmica de la ciutadania i les petites empreses. El mes de juliol el preu mitjà mensual de l’electricitat va superar els 100 €/MWh, una situació mai vista al nostre país. En el moment d’escriure aquesta proposta ja hem superat els 380 €/MWh de mitjana amb puntes de més de 700 €/MWh en moments puntuals, tot motivat per una volatilitat del preu del gas, combustible que en un principi havia de servir per facilitar la transició energètica, que demostra que es tracta d’un recurs escàs, molt valuós i d'interès estratègic.

Menorca, atesa la seva particularitat, no és aliena a aquesta situació i assumint el repte plantejat des del Secretariat europeu d’illes, va procedir a redactar l’Estratègia Menorca 2030 (que ja està servint d’exemple a altres illes i territoris) fitxant objectius específics per a la nostra illa que accelerin el procés de descarbonització ja previst en les planificacions europees, nacionals i autonòmica, els quals són:

• 85% de cobertura de la demanda elèctrica amb renovables.
• 50% de reducció del consum de combustibles fòssils al transport terrestre.
• 30% de reducció de combustibles fòssils en els sectors serveis, residencial i industrial.
• 10% de reducció del consum de gasoil B en els sector primari.

Per a l’assoliment dels objectius anteriors és un factor clau la progressiva electrificació dels diferents sectors i un increment significatiu de la capacitat de generació d’energia elèctrica, factor que ha de tenir-se en compte en els plans sectorials i la planificació específica de les xarxes de transport i distribució que s’han d’acoblar a les necessitats recollides a l’Estratègia:

• 261 MW d’energia fotovoltaica en plantes de generació en sol.
• 16,5 MW d’energia eòlica.
• 30 MW d’energia fotovoltaica i microeòlica d’autoconsum en entorns urbans.
• 4 MW d’energia undimotriu.
• 400 MWh d’emmagatzematge elèctric.
• Segon enllaç elèctric amb Mallorca.

A la vista de tot l’anterior queda clara la urgència d’accelerar el procés de transició energètica, evitant en la mesura del possible l’ús de fonts energètiques de caràcter geoestratègic que no tenim a la nostra illa, implicant en el seu desenvolupament a les institucions i administracions competents, les quals segur que són ben conscients de que els territoris insulars, con ja hem vist al començament, han de servir de banc de proves per a impulsar la transició energètica a gran escala i, per aquest motiu, consideram convenient assenyalar-li aquells aspectes en que pensam que el seu ministeri ha de ser mes àgil i diligent:

1.- La planificació energètica ha de ser descentralitzada 

En el cas de Menorca, uns dels aspectes limitants en el desenvolupament de l’Estratègia Menorca 2030, és la poca flexibilitat en la planificació de la xarxa de transport, que es revisa cada sis anys a proposta de l’operador del sistema, Red Eléctrica de España, elevada al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i aquest la fa pública perquè es puguin presentar al·legacions prèvies a la seva aprovació definitiva (és habitual que la planificació sisenal s’aprovi amb retard, un cop ja iniciat el període per al qual s’ha previst). Amb l’evolució actual de la penetració de renovables aquests períodes tan llargs són una important restricció, ja que no permeten modificacions substancials en la xarxa de transport en funció de les necessitats de cada moment. Això s’agreuja encara més si tenim en compte que qualsevol instal·lació de més de 0,5 MW amb possibilitat de connectar-se a la xarxa de distribució, als sistemes extrapeninsulars, com és el cas de Menorca, es considera que té afectació a la xarxa de transport i, per tant, està subjecta a les restriccions causades pel retard en la planificació.

Aquesta visió tant centralitzada de la planificació energètica pot tenir sentit en un marc operatiu de màxima interconnexió, com és el cas de la xarxa peninsular, però té poc sentit en territoris amb poca o nul·la interconnexió com és el cas de les illes Canàries o el de Menorca amb un únic enllaç. Al nostre entendre, la transició energètica s'acceleraria amb mesures de promoció d’un model de generació distribuïda amb participació social que inclogui:

• Petites plantes de generació renovable de diferents tipologies:
• Autoconsum individual i compartit.
• Petites plantes de generació renovable de fins a 500 kWp repartides pel territori, sempre que sigui possible en sòl urbà.
• Comunitats energètiques, no basades únicament en l’autoconsum compartit.
• Aquestes instal·lacions preferentment haurien de disposar de sistemes d’emmagatzemable gestionable.

• Implementació de sistemes per permetre la integració d’aquestes instal·lacions de generació:
•  Millora de la xarxa de distribució existent, mutant-la cap a un sistema de Smart Grid (xarxa intel·ligent) que faci possible la integració de tota la renovable distribuïda sense haver de sobredimensionar la xarxa existent.
• Implementar sistemes de gestió de la demanda i flexibilitat, mitjançant la figura de l’agregador.

2.- La transició energètica ha d’anar de baix cap a dalt, de menor a major complexitat 

Des del moment que es permet a la societat de participar activament en aquesta transició, facilitant fins a l’extrem l’autoconsum i, fins i tot, l’intercanvi de fluxos energètics entre veïns, es pot anar pensat en la configuració d’un sistema que vagi augmentat la seva complexitat, incorporant figures ja existents a la resta d’Europa i que el nostre Estat encara no ha gosat regular, com els agregadors o les plantes virtuals de generació. Aquí encaixa també la necessitat i oportunitat que representa l’emmagatzematge d’energia elèctrica, en especial si aquest va associat a la gestió de l’autoconsum i la electrificació de la mobilitat. La hibridació entre emmagatzematge i renovables es pot integrar a diferents escales (àmbit domèstic, comunitats energètiques, micro-xarxes intel·ligents, infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics) o a gran escala associades a plantes de generació d’energia (eòlica, fotovoltaica, etc.) i fins i tot a subestacions elèctriques (el cas de la bateria que pretenen instal·lar a la subestació d’Es Mercaldal amb l’objecte d’incrementar la capacitat gestionable de l’enllaç submarí amb Mallorca que actualment està limitat a 35 MW). 

Cal destacar que l’Estat Espanyol té publicat el document ESTRATEGIA DE ALMACENAMIENTO ENERGÉTICO on deixa molt clara la seva importància per assolir els objectius de descarbonització ja indicats anteriorment. Però la planificació central manté criteris tan restrictius que xoquen amb les avantatges que diferents actors atribueixen a la hibridació de l'emmagatzematge amb les energies renovables, les quals són:

• Recolzament del sistema elèctric en períodes de baixa generació i alta demanda.
• Permeten la gestió de l’energia renovables adaptant la generació i la demanda en cada instant, evitant els vertits (perdudes d’energia que no pot ser injectada a la xarxa), és el que s’anomena “modulació de la corva de demanda”.
• Millora de la qualitat de subministrament, ja que permeten el control de variables com la tensió, potència i freqüència de la xarxa.
• Garantir el subministrament energètic en zones on aquest sigui inestable i de baixa qualitat.

Encara recordam el greuge que va suposar la inesperada avaria de la xarxa de transport per culpa del cap de fibló de l’any 2018 que, sumada a l’avaria de l’enllaç elèctric amb Mallorca, va deixar a les foques més de mitja Menorca i que va propiciar unes actuacions d’emergència amb uns costos molt elevats i difícils de quantificar. Aquesta situació hauria estat molt menys impactant amb un sistema energètic descentralitzat i amb capacitat de backup temporal, cosa que es podria aconseguir amb la generalització de l'emmagatzematge, i que justifica les dues següents peticions:

• Propiciar un sandbox regulatori a Menorca per permetre una prova de Mercat Local d’Energia que integri les interaccions entre tots aquests sistemes i que permeti les retribucions econòmiques a tots els actors per arribar a l’objectiu últim d’una energia més barata per al consumidor final.
• L’inici dels estudis de sòl marí per avançar en la planificació del segon enllaç submarí Mallorca-Menorca i assegurar que aquest es comenci a construir com a molt tard al principi del proper període de planificació de la xarxa de transport 2027-2032.

3.- La transició energètica ha de ser transversal i inclusiva

Amb el ja comentat fins ara, queda clara la nostra preocupació per facilitar la participació social en la transició energètica, cercant un nou model que sigui més descentralitzat però també intel·ligent, interoperable i resilient. No obstant l’anterior, ens queda una última qüestió que cal destacar: La producció d’energia ha d’estar el més a prop possible dels llocs de consum i ha de ser assequible per a tothom.

En la mesura que es faciliti a la ciutadania la seva participació en la producció i gestió de l’energia, aconseguirem una major consciència en el seu ús i estalvi, evitant malbarataments i ineficiències. L’autoconsum amb energies renovables ha permès que moltes famílies i petites empreses s’hagin trobat en una millor situació quan s’ha produït un notable increment del cost de l’electricitat en el mercat elèctric. Les instal·lacions que disposen d’autoconsum han tingut increments de costs molt més baixos que aquells que depenen exclusivament del subministrament de la xarxa. Per a les famílies i petites empreses que no tenen la capacitat d’instal·lar plaques a la seva coberta, l’autoconsum compartit o les comunitats energètiques locals, poden ser una alternativa molt vàlida per limitar els impactes de la volatilitat en els preus de l’electricitat. També és una eina que pot ser de vital importància per la lluita contra la pobresa energètica. 

La regulació actual limita l’autoconsum compartit a un radi de 500 metres al voltants de la planta de generació, una distància que, en el cas de les illes i dels territoris amb gran dispersió territorial, resulta molt restrictiva. Un increment de la distància per a l’autoconsum compartit, o a les plantes de generació vinculades a comunitats d’energies renovables, més enllà dels 0,5 km actuals (consideram que una distància de 2 km és més adequada) facilitaria que els centres històrics, els quals tenen limitacions físiques i patrimonials per a la instal·lació de plaques en les seves teulades, puguin accedir a l’autoconsum compartit. També propiciaria que els polígons industrials i empresarials esdevinguin productors energètics cap a les seves instal·lacions i a la seva ciutat.

Tot el que hem exposat neix d’una profunda reflexió sobre la necessària transició ecològica, no només de la nostra illa, que ha d’assumir el nostre món i que, per al seu èxit, ha de realitzar-se amb una participació social plena, començant a escala local fins arribar l’escala global. Un procés que es vulgui controlar des d’una visió centralitzada està abocat al fracàs des del moment que no pot donar resposta àgil i eficaç a la realitat de cada territori. La urgència climàtica i la crisis energètica mundial són, malauradament, dos fenòmens d’escala mundial i les accions necessàries per a revertir-les han de ser ràpides, adaptables i territorialment escalables.

Atentament,

RMC

Nota: una versió resumida d'aquest escrit va se publicada al diari Menorca el 01/04/2022 en nom de l'agrupació d'electors Ara Maó.

Maó i la Transició Energética

És de tots conegut l’impacte per a la salut de les persones i per al medi ambient que representa l’emissió dels gasos contaminants per part de la central elèctrica del port de Maó.

A finals del mes passat, la batlessa Conxa Juanola, juntament amb altres autoritats menorquines, visitava les instal·lacions d’Endesa a Eivissa, on es va instal·lar un sistema de reducció de gasos basat en la utilització d’aigua per adaptar-se a la Directiva Europea d'Emissions Industrials. Aquesta és la tècnica prevista a Maó per adaptar-se a la normativa i que les turbines puguin seguir funcionant a partir de 2020. En el nostre cas, l’aigua necessària provindria de la depuradora de Maó-es Castell, aigua que ara s’aboca a la mar, amb la qual cosa aprofitaríem aquest recurs, molt més sostenible.

Cal insistir que, tot i ser Reserva de Biosfera, la generació d’energies renovables a la nostra illa no arriba a l’1% de la demanda d’energia total. És a dir, importam el 99% de l’energia que feim servir a l’illa, amb una despesa anual que se situa al voltant dels 273 milions d’eurosⁱ. Aquesta despesa destinada a importar energia que podria ser perfectament generada amb recursos renovables disponibles en el nostre territoriⁱⁱ implica una descapitalització creixent de la nostra economia a la que cal posar fre.

En el cas concret de l’Ajuntament de Maó, la factura energètica implica una despesa anual que gira al voltant d’1 milió d’euros. Motiu més que suficient per plantejar l’adopció de mesures d’eficiència energètica, reducció de consums i millores en la contractació dels subministraments energètics.

Així, idò, els menorquins i maonesos tenim diferents motius per considerar prioritària la transició energètica:

• Evitar la descapitalització econòmica derivada d’importar energia que pot ser generada amb recursos propis.
• Contribuir de forma significativa a una millora del medi ambient, tot reduint les emissions de gasos contaminants i de gasos d’efecte hivernacle, per frenar o mitigar els efectes del canvi climàtic.
• I derivada de l’anterior, aconseguir una millora significativa de la salut de les persones evitant les causes que generen moltes de les malalties que tenen el seu origen en causes ambientals.

Així, volem fer insistència en la necessitat de caminar cap a un nou model energètic. I només serà possible amb la implicació de les administracions i de tota la societat. Des de l'Equip de Govern hi creim fermament. Quan l’Ajuntament ha pogut desenvolupar polítiques encaminades a aquest model, no ha dubtat ni un moment, aquests en són els exemples:

• Instal·lació de plaques solars al Poliesportiu i al Geriàtric. Es generarà una part important de l’energia elèctrica que ara prové de la xarxa: d’aquesta forma es reduirà de forma significativa la factura elèctrica d’aquestes instal·lacions.
• Instal·lació de plaques a tots els edificis de titularitat municipal que disposin de cobertes adequades per a la seva ubicació, com les escoletes, escoles d’educació infantil i primària, i edificis administratius. En aquests moments s’han redactat els projectes de quatre escoletes (Passarells, Cap de Creus, Fort de l’Eau i Sant Climent) i s’estan planificant els de les escoles d’infantil i primària.
• Instal·lació de punt de càrrega per a cotxes elèctrics. Fins avui ja s’han instal·lat punts de càrrega a 4 llocs de la ciutat (Sínia Costabella, Passeig Marítim, carrer Sàhara, Poliesportiu municipal) i se’n continuaran instal·lant més segons el previst al Pla de mobilitat elèctrica del municipi. Aquesta mesura es complementa amb una bonificació de l’impost de circulació en els vehicles de tracció elèctrica.
• Implantació del Projecte EcoooLocal, una metodologia de control de la despesa energètica municipal enfocada a la millora de l’eficiència energètica i la reducció del consum amb l’objecte de generar estalvis que es puguin reinvertir en millores als edificis, instal·lacions i serveis de l’Ajuntament.
• També s’està fent feina per contractar tots els subministraments elèctrics municipals amb energia d’origen renovable certificada, mitjançant un concurs públic. L’objectiu final d’aquesta mesura és el de donar a entendre al mercat, i per extensió a tota la societat, que la demanda d’energia provinent de fons renovables és una realitat i, en conseqüència, cal estimular la inversió en aquestes tecnologies.

La no dependència dels combustibles fòssils, ja sigui gas o petroli, és una necessitat i una prioritat per a nosaltres. És el nostre horitzó. Les declaracions institucionals (com el convenciment que ens va dur a declarar l’Ajuntament de Maó al ple contrari a les prospeccions petrolíferes) han d’anar acompanyades de mesures. I en volem fer molta consciència.

Rafael Muñoz Campos

Tinent d’Alcaldia de Recursos i Sostenibilitat,
 i Cooperació Internacional.

Ara Maó

Publicat en el Diari Menorca el 02/03/2018

i Directrius Estratègiques de Menorca (DEM). IME - 2016

ii Energies Renovables i Eficiència Energètica a les Illes Balears. Govern de les Illes Balears - 2015

Menorca: El camí cap a la sostenibilitat ha de ser renovable

Article publicat al nombre 61 de la revista L'Altra Mirada, 6 d'abril de 2016.

El desenvolupament de les energies renovables en l'entorn peninsular és totalment divergent al curs seguit a Menorca, on ha prevalgut sempre la protecció del medi ambient i la qualitat paisatgista del territori. Les característiques especials de la propietat del sòl, amb parcel·lacions molt ben definides i delimitades, ha propiciat una distribució de la propietat molt heterogènia, impedint la concentració de grans extensions de terreny en un únic titular, i destaca l'absència total de propietats comunals. Aquesta característica de Menorca és una de les principals limitacions a la penetració d'infraestructures energètiques renovables a l'illa, conjuntament amb l'alta protecció ambiental. Un 66,7%del territori es troba sota alguna figura de protecció ambiental que en condiciona l'ús. En un escenari de falta d'incentius a les noves instal·lacions de generació elèctrica amb fonts renovables, la principal via d'obtenir rendibilitat en noves inversions passa per les economies d'escala, orientades a la construcció de grans parcs. En el cas de Menorca aquesta via, vist tot l'anterior, està molt limitada.

On som?

Avui en dia, les infraestructures de generació renovable a l'illa es limiten al parc eòlic de Milà, de 3,2 MW, i les plantes fotovoltaiques de Son Salomó (3,5 MW), Binisafullet (1 MW) i d'altres més petites que, en conjunt, sumen 0,5 MW. En total, la potència renovable instal·lada seria de 8,2 MW, tot just un 3% del total de la capacitat de generació de l'illa de Menorca, que està clarament dominada per la Central Tèrmica de Maó (ENDESA) amb un total de 269,4 MW de potencia de generació amb combustibles convencionals (fuel i gasoil).

Taula 1: Potència de generació elèctrica instal·lada a Menorca 2016. Font: CREM

La penetració de renovables a l'illa està molt per sota dels nivells peninsulars, i fins i tot dels aconseguits a l'arxipèlag canari. La dependència energètica insular, en termes d'energia primària, és del 99% per un 68% a l'Espanya peninsular, la qual cosa suposa un cost elevadíssim per a l'economia local, que es pot quantificar en més de 241 milions €/any, cosa que perjudica clarament la competitivitat de les empreses menorquines.

Cap a on van les noves inversions?

Vist tot l'anterior, la concentració de projectes en tramitació per a noves instal·lacions renovables a l'entorn de Punta Nati, estaria motivada pels següents motius:

• En tractar-se de terrenys de poc valor agrícola (la seva productivitat està limitada a usos ramaders) s'han mantingut propietats de superfícies relativament grans. Aquestes propietats destaquen en unes delimitacions amb orientació Nord-Sud.

• És una zona relativament plana, amb pendent uniforme orientada al sud i una elevació mitjana sensiblement superior a la de la plataforma sud de la illa. La poca rugositat del terreny i la falta de barreres naturals que impedeixen la circulació del vent, fan d'aquesta zona una de les més interessants en disponibilitat de recurs eòlic de tota l'illa. Al mateix temps, l'orientació al sud del pendent natural del terreny facilita una elevada insolació que la fan especialment atractiva per a les instal·lacions fotovoltaiques en rústic.
• La seva proximitat a la població de Ciutadella facilitaria les labors de construcció, manteniment i supervisió de les plantes de generació, alhora que acostaria la generació als punts de consum, evitant pèrdues de transport.

En general, es tracta d'infraestructures d'elevada potència que cerquen la rendibilitat econòmica mitjançant economies d'escala. Les principals característiques són:

• Son Angladó, tecnologia eòlica, 8 aerogeneradors, 20,6 MW
• S'Era Vella, tecnologia eòlica, 6 aerogeneradors, 12 MW
• Son Salomó, fotovoltaica, 49,8 MW

Tots ells requereixen una forta inversió de capital que, segons els mitjans de comunicació local, prové de fons d'inversió forans, sense que consti cap iniciativa per captar capital local.

Manca de definició d'un model energètic menorquí

Seria interessant plantejar solucions d'integració en el paisatge, especialment referent a infraestructures eòliques, que anessin més enllà de la concentració d'aerogeneradors en terres d'un únic titular, com en el cas dels projectes presentats a S'Era Vella i Son Angladó, de manera que la ubicació d'aerogeneradors fos més racional i en acord amb la distribució espacial del territori, buscant una distribució est-oest que maximitzi la producció eòlica i en limiti l'impacte visual.

En tot cas, tot projecte d'energies renovables a l'illa hauria de partir d'una base de suport social més elevada. Sabem que les inversions que es necessiten per a aquest tipus d'instal·lacions són molt quantioses. En el nostre cas, fent servir de referència altres territoris, podem estar parlant d'inversions d'uns 600 milions d'euros fàcilment, una quantitat considerable. I prou important, tanmateix, com per plantejar-se quina mena d'inversió s'hi hauria de fer. Confiar en capital estrictament extern significa deixar, també, el control i els beneficis d'aquesta energia fora de la nostra illa. Però també tenim exemples de com la implicació de la societat dóna els seus fruits. El cas de l'illa danesa de Samsø, en aquest cas, és paradigmàtic, ja que el model cooperatiu ha servit de base per a la implantació d'un sistema energètic de referència, en un territori on l'energia que es consumeix és tota generada a l'illa en forma de renovables. Gran part de la població, juntament amb l'administració i petites empreses locals, esdevé propietària del sistema energètic. És evident que no es poden comparar situacions ni territoris, però sí observar sistemes que funcionen a d'altres bandes per poder ser-ne precursors. La declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera ha de servir també com a incentiu per adaptar iniciatives que han de ser beneficioses per al conjunt de la societat i per al medi ambient. En un moment en què les lleis estan en contra de les energies renovables, calen projectes atrevits i socialment implicats.

Generació i consum d'energia elèctrica a Menorca en 2014

La capacitat de generació elèctrica connectada a xarxa existent a Menorca l'any 2014, està encapçalada sense discussió per la central tèrmica que ENDESA té al port de Maó, on destaquen les 5 turbines de gas de resposta ràpida amb una potència en conjunt de 221 MW, seguides dels 3 grups de fuel que, a la pràctica, són la base de generació elèctrica a Menorca, ja que ells tots sols, com veurem, aporten més del 50% de l'electricitat que es consumeix a l'illa. La resta de la capacitat de generació l'aporten les energies renovables, amb una participació que podrien qualificar d'anecdòtica, on la fotovoltaica està lleugerament per davant de l'eòlica.

A Menorca tenim dues instal·lacions fotovoltaiques de gran potència, Son Salomó amb 3,5 MW i Binisafuller amb 1 MW, la resta de la potència està formada per petites instal·lacions ubicades a cobertes d'edificis particulars i públics.

En el que respecta a la tecnologia eòlica, tenim l'únic parc de les Illes Balears, Es Milà, format per quatre aerogeneradors de 800 kW.

Taula 1: Capacitat de generació elèctrica connectada a la xarxa, segons tecnologia/combustible i potència.
Font: REE i Direcció General d'Energia

Gràfica 1: Distribució de la potència elèctrica de generació.

És important remarcar que aquesta capacitat de generació es veu reforçada per la connexió elèctrica submarina amb Mallorca, de 100 MW de capacitat però que per raons de seguretat només opera al 20% de la seva potència.

Amb el panorama descrit és fàcil entendre perquè el MIX elèctric de Menorca durant l'any 2014, igual que en anys anteriors, depèn bàsicament dels combustibles fòssils. A la taula i gràfica adjuntes es mostra la distribució de la generació d'electricitat a la nostra illa.

Taula 2: Energia en GWh generada per cada tecnologia i consumida a Menorca.
Font: REE

Gràfica 2: MIX elèctric de Menorca 2014. Dades facilitades per REE

Es pot observar que la generació d'energia renovable, fotovoltaica i eòlica, representa el 2,7% del total consumit a Menorca, en consonància amb la manca d'inversió en noves infraestructures energètiques. Des de la posada en servei del parc eòlic de Milà (2004) i les plantes fotovoltaiques de Son Salomó (2006) i Binisafuller (2007), tan sols s'han executat algunes instal·lacions sobre taulada de petita potència.


A la taula i gràfica següents es mostra l'evolució de la demanda i origen de l'energia elèctrica consumida a l'illa els darrers anys.

Taula 3: Evolució anual energia elèctrica consumida a Menorca.

Gràfica 3: Energia elèctrica consumida a Menorca, segons origen.

Observam que es manté la tendència en el descens de la intensitat energètica, amb una forta davallada en la demanda que ha estat d'un -3,14% respecte a l'any anterior. Per primer cop a Menorca se succeeixen sis anys de tendència negativa, en consonància amb la forta recessió econòmica que patim.

L'energia que consumim i la que consumirem...

Aquí teniu un resum de la meva presentació durant las jornades organitzades per l'IME amb motiu del 20è aniversari de la declaració de Menorca Reserva de Biosfera... el plantejament, tot i que es va fer l'any 2013, continua sent vigent.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

RESUM

Com la majoria de territoris insulars, la nostra illa te una forta dependència dels combustibles fòssils que en l’actualitat és del 99%, molt enfora dels objectius de l’Europa 2020 i poc conseqüent per una Reserva de Biosfera. S’estima que la nostra illa importa l’equivalent a 1,3 milions de barrils de petroli cada any per cobrir les seves necessitats d’energia primària, el que representa un cost econòmic superior als 240 milions d’euros/any i una descapitalització sagnant de l'illa...

Evolució energètica:

Durant els primers 20 anys transcorreguts des de la declaració de Reserva de Biosfera podem distingir dues etapes: la primera compren els primers 15 anys, des de 1993 a 2008, on el creixement econòmic de la nostra illa va ser espectacular reflectit en un augment constant i continuat de la nostra demanda energètica a un ritme del 5,3% d'augment anual, passant de les 102.434 Tones Equivalents de Petroli (TEPs) consumides l'any 1993 a 225.659 TEPs l'any 2008 i, de fet, duplicant-se el consum d'energia primària en tant sols 12 anys; la segona correspon als darrers 5 anys on s'aprecia un descens significatiu de la demanda d'energia primària amb un ritme sostingut del -5% anual per arribar a l'any 2012 amb un consum de 184.066 TEPs. Aquest descens, desgraciadament, és conseqüència de la greu situació econòmica per la que travessa l'illa i no d'un increment de l'eficiència energètica.

Taula de l'evolució del consum anual d'energia primària a Menorca.
Font: www.obsam.cat

Gràfica 1. Evolució de l'energia primària en TEPS 1990-2012

L'energia primària consumida a la nostra illa està clarament dominada pels combustibles fòssils. El mix energètic presenta la següent configuració:

• 53% Combustible per a transformació (C Transf.) que alimenta la central elèctrica de Maó (fuel i dièsel).
• 39% Combustible líquid (C Líquid) que s'utilitza en el transport (vehicles, aviació i naval).
• 4% Electricitat importada (E Imp.) provinent de Mallorca i generada a partir de fòssils com el carbó, gas natural i fuel.
• 3% Gasos liquats (GLP) com el propà i butà destinats bàsicament a usos tèrmics.
• 1% Electricitat provinent de fonts renovables (ER), solar i eòlica.

Contrasta la baixa penetració de les energies renovables que està molt enfora dels objectius de la Unió Europea 2020 on es fixa com objectiu aconseguir un 20% d'energia primària d'origen renovable.

Aquesta alta dependència dels combustibles fòssils, recursos inexistents a l'illa, suposa un alt cost econòmic i ambiental que repercuteix negativament de diverses formes. Destacarem en primer lloc que l'energia primària actualment utilitzada equival aproximadament a la importació 1,3 milions de barrils de petroli anuals, el cost final per un hipotètic usuari un cop repercutits els costos de refinat, transport i distribució, comercialització, i imposts rondaria els 240 milions d'euros, dels quals la major part surten de Menorca i no contribueixen a millorar el seu equilibri econòmic. En segon terme cal tenir present la repercussió ambiental en forma d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, que en 2012 van rondar les 600.000 tones de CO2 superant en un 56% la referència de Kioto en base a l'any 1990.

Taula 2: Evolució del consum de barrils de petroli a Menorca.
El preu mig del petroli es pot trobar a www.indexmundi.com i el tipus de canvi dolar-euro a www.fxtop.com

Gràfica 2. Evolució del cost importacions energia primària 1993-2012

A conseqüència de la dependència energètica dels combustibles fòssils tenim una economia molt feble i condicionada a l'alta volatilitat dels preus d'aquests recursos, especialment el petroli, que cada cop són més cars.

Tothom comença a ser conscient de la relació entre el canvi climàtic i l'ús indiscriminat dels combustibles fòssils però hi ha altres riscos associats que compliquen els escenaris futurs. El més preocupant és que tot apunta a un declivi en l'extracció de petroli convencional (peak-oil) que encara incidirà més en l'augment de preu d'aquest combustible i, per efecte dominó, de la resta de recursos a mida que es vagi substituint l'un pels altres. Convé tenir tenir present que moltes activitats intensives en consum d'energia a les que estem acostumats en els nostres dies són inassumibles sense la densitat energètica del petroli, com ara una qüestió tan clau en la nostra illa com és el transport aeri, i que la pròpia extracció de materials i manteniment de moltes infraestructures crítiques també requereixen importants despeses contínues d'energia.

En la mida que anem abandonat l'ús dels fòssils, incrementem la nostra eficiència energètica reduint el consum d'energia primària i portem a terme una transició a les renovables, podrem millorar la sostenibilitat del nostre territori.

Presència de renovables a l'illa:

Es pot dir que la penetració de renovables a Menorca és poc més que testimonial, atès que a l'any 2012 només representa l'1% de l'energia primària. Si ens centrem en l'energia elèctrica, on la penetració d'energia renovable és més significativa, veurem que la seva incidència continua sent poc rellevant.

Gràfica 3: Potència de generació elèctrica instal·lada a Menorca, elaboració pròpia.

En els darrers 14 anys hem vist publicitar fins a 14 projectes eòlics i 12 projectes d'instal·lacions fotovoltaiques de gran potència (26 projectes renovables), dels quals només s'han executat 1 eòlic (Es Milà) i 2 fotovoltaics (Son Salomó i Binisafullet). El balanç actual és que a Menorca només tenim 7,9 MW de potència elèctrica d'origen renovable. En el mateix període de temps la central tèrmica ubicada al port de Maó s'ha ampliat des de 45 MW fins a 250 MW, mitjançant la instal·lació de 5 turbines de gas que funcionen amb gasoil, augmentant la nostra capacitat d'autogeneració (que no independència) a costa d'importar combustibles altament contaminants. El panorama no pot ser més trist, i posa en evidència que és molt més fàcil instal·lar indústries contaminants que treballar amb tecnologies que ajuden a la conservació del medi ambient.

Quines son les causes d'aquesta asimetria en la instal·lació d'energies renovables respecte a les convencionals? Sens dubte, la principal causa és no tenir definit el model energètic que volem per Menorca .

Menorca 2050: una proposta per un futur 100% renovable.

1. Introducció

Patim una profunda crisi energètica, que afecta molt directament a la nostra economia, destruint llocs de feina i empobrint la nostra illa. Proposem un canvi de model productiu basat en les energies netes, que permeti reduir, i fins i tot suprimir, els costos d’importar energia fòssil per invertir-los en una economia local basada en l'autogeneració amb energies renovables, acció que permetria reduir el nostre dèficit comercial (per importació de recursos) i generaria llocs de feina locals en la implantació i manteniment de les noves infraestructures energètiques. D’altra banda hem de ser conscients dels límits que fixa la nostra illa i la possibilitat que la capacitat de càrrega de la mateixa estigui exhaurida. En aquest cas pot ser necessari plantejar-se un escenari de clar decreixement energètic, econòmic i, possiblement, poblacional.

La nostra illa té una forta dependència dels combustibles fòssils que ens fa ser extremadament sensibles al preu del petroli. A més a més, aquest abús ens ha portat a una situació de crisi ambiental amb conseqüències molt greus per la supervivència de les espècies i, fins i tot, el futur de les nostres generacions futures.

Cada any augmenten les nostres necessitats energètiques amb una tassa de creixement del 4%, de manera que cada 14 anys dupliquem el nostre consum i també les emissions de gasos d'efecte hivernacle, incomplint els acords de Kyoto i posant en qüestió el nostre model de creixement com a Reserva de Biosfera.

http://obsam.cat/indicadors/sectors-economics/energia/consum-electricitat/consum-electricitat-lloc-font-generacio-1957-2013.pdf

http://obsam.cat/indicadors/sectors-economics/energia/energia-primaria-secundaria/Energia-primaria-final-capita-Menorca-1999-2013.pdf

Cada cop que engeguem el motor d'un automòbil, encenem una llumenera o posem en marxa la climatització estem empobrint Menorca. Açò és així perquè pràcticament tota l'energia que consumim és importada. L'any 2012 els menorquins van gastar més de 240 milions d'euros important combustibles fòssils per generar electricitat, moure vehicles o escalfar aigua, augmentant el nostre dèficit comercial. En els darrers 14 anys hem vist publicitar fins a 14 projectes eòlics i 12 projectes d'instal·lacions fotovoltaiques de gran potència (26 projectes renovables), dels quals només s'han executat 1 eòlic (Es Milà) i 2 fotovoltaics (Son Salomó i Binisafullet). El balanç actual és que a Menorca només tenim 7,9 MW de potència elèctrica d'origen renovable. En el mateix període de temps la central tèrmica ubicada al port de Maó s'ha ampliat des de 45 MW fins a 250 MW, mitjançant la instal·lació de 5 turbines de gas que funcionen amb gasoil, augmentant la nostra capacitat d'autogeneració (que no independència) a costa d'importar combustibles altament contaminants. El panorama no pot ser més trist, i posa en evidència que és molt més fàcil instal·lar indústries contaminants que treballar amb tecnologies que ajuden a la conservació del medi ambient.

Quines són les causes d'aquesta asimetria en la instal·lació d'energies renovables respecte a les convencionals? Sens dubte, el no tenir definit el model energètic que volem per Menorca.

2. Model energètic

Un nou model energètic basat en l'eficiència energètica i les energies renovables.

Proposem un canvi radical, de forma que en un període de 20 anys siguem capaços de cobrir les nostres necessitats energètiques amb energies renovables. Per fer-ho caldrà treballar de valent i en diversos fronts:

• Propiciar canvis legislatius, nacionals i autonòmics per aconseguir un marc de desenvolupament energètic (i econòmic) similar al que ja tenen les illes Canàries.

• Revisió/modificació/adecuació del PTI, per definir la ordenació territorial adequada per la instal·lació de noves infraestructures energètiques, conciliant la protecció del territori i del medi ambient, sent conscients de la temporalitat i la reversabilitat del impactes d'aquestes noves instal·lacions.

• Redacció d'un nou Pla Director Sectorial Energètic, que prioritzi les energies renovables, l'eficiència energètica i la generació distribuïda, que conjuntament amb el PTI empari les noves infraestructures i doni seguretat jurídica.

• Crear una agència insular d'energia per coordinar i impulsar polítiques municipals i insulars amb objectius de reducció del consum energètic i promoció de les energies renovables a petita i mitja escala, afavorint els autoconsums, la generació distribuïda i les xarxes intel·ligents.

• Creació d'un ens consultiu en matèria de desenvolupament energètic obert a la participació ciutadana, a les associacions empresarials, entitats socials, etc. Aquest ens proposaria els objectius mínims de desenvolupament energètic establint fites temporals a 10, 20 i 30 anys.

• Redacció d'un Pla d'Eficiència Energètica Insular per disminuir el consum de les instal·lacions públiques i privades. Aquest pla d’eficiència energètica se centrarà en implantar mesures de rehabilitació energètica d’edificis implantant mesures de consum net quasi zero (NZEB) o Passiv Haus. En aquest sentit els ajuntaments tenen un paper primordial a l’hora d’establir criteris energètics en els programes d’Inspecció Tècnica d’Edificis.

• Pla de mobilitat sostenible que fomenti l’ús de mitjans de transport no contaminants, millori la intermodalitat entre sistemes de transport (bus-vaixell, bus-aeroport) desenvolupi la mobilitat elèctrica pública i privada. Crear xarxes o plataformes digitals que fomentin l’ús compartit del vehicle privat (car-pulling o car-sharing). Facilitar l’ús de la bicicleta com un element més de la cadena de transport.

A partir d'aquí es planteja un escenari ideal que es podria desplegar en diferents etapes.

3. Transició

Període transició 2015-2025: al final del qual tindríem un mínim del 50% d'energies renovables gràcies a l'aplicació de les següents mesures:

• Accelerar el reforç de la connexió elèctrica submarina amb Mallorca, per facilitar els fluxos d’energia elèctrica entre les illes i permetre una major capacitat de generació renovable garantint la continuïtat i qualitat del subministrament energètic.

• Implantació de noves instal·lacions d’energia solar tèrmica, fotovoltaiques, eòliques i de biomassa que, com a mínim, compensin l'increment de demanda anual i permetin una reducció anual del 5% de la nostra dependència fòssil.

• Reactivar l’economia rural amb inversions per a la generació d’energia implantant sistemes de generació de biogàs a partir de residus ramaders i promoure l’aprofitament de la biomassa a partir de la gestió racional del medi forestal.  Promoure projectes de renovables (eòlics, solars, o de biomassa) participats per l’empresariat agrícola i ramader de l’Illa.

• Avaluar l’aprofitament de l’energia de les ones o undimotriu integrada en els pantalans dels ports menorquins i de les enormes corrents submarines que tenim al canal de Menorca.

• Promoure l’ús racional de l’energia i millorar l'eficiència energètica per limitar el creixement de demanda energètica orientant-se cap a la disminució de la  intensitat energètica percàpita i que hauria de marcar un clar compromís amb el decreixement energètic invertint la tendència del segle XX. L’objectiu hauria de ser devallar entre un 2 i un 4% la demanda energètica anual, evidentment aquest ritme de decreixement serà més accentuat al principi i es suavitzarà després.

• Desenvolupar micro-xarxes intel·ligents i els punts de càrrega de vehicle elèctric per facilitar la regulació del sistema elèctric.

• Promoure l'ús i propietat compartida de cotxes, posicionant Menorca com a model de estudi capdevanter del impacte d’aquests cambis sobre la societat i  l'ús energètic.

• Promoure la interconnexió d’edificis públics i privats a través de xarxes urbanes de calor i fred o district heating. Possibles emplaçaments a Menorca per ubicar xarxes de districte:

• Central Elèctrica de Maó, molt a prop del port i de la zona Industrial, la qual podria aprofitar el calor residual per a usos tèrmics, tant el sectors residencial, serveis i industrial de la zona. (Exemple District heating Copenhagen)

• Infrastructures turístiques de Ciutadella (trigeneració amb gas natural),  te gairebé la mateixa població que Maó i amb una alta densitat de places hoteleres, la qual cosa fan una ubicació interessant per a la implantació d’una planta de Cogeneració, tot i que te una gran dispersió de nuclis turístics, que malauradament romanen tancats tot l’hivern, el que faria que la demanda es concentràs el mesos d’estiu. També disposa de l’entrada del cable submarí de Mallorca i aprofitaria la connexió amb el futur gasoducte procedent de Mallorca. (Exemple Parc Bit a Mallorca)

• Zona d’equipaments municipals de Sant Lluís. (central de biomassa a partir de restes de poda) projecte de mini district heating per a la zona d’equipaments públics de Sant Lluís a partir de restes de poda de la recollida de les urbanitzacions costaneres dels municipis.

• Indústria agroalimentària Alaior (central amb biomassa/ biogàs), un altra emplaçament interessant és Alaior, ja que és el tercer municipi de la Illa i disposa d’un gran polígon Industrial, amb unes quantes empreses agroalimentàries importants que tenen una gran demanda tèrmica, sobretot les empreses formatgeres. (Exemple District heating Nordby/Marup, a l’illa de Samso, Dinamarca

4. Consolidació

Període de consolidació 2025-2050: en aquesta etapa augmentaríem les renovables fins al 100% sempre i quan trobéssim un vector energètic que permetés regular els excedents energètics sense necessitat de fer servir la generació convencional. Aquest vector, o vectors, actuaria com un acumulador de forma similar als embasaments hidràulics peninsulars, emmagatzemant energia quan hi ha excedents i retornant-la a la xarxa quan es necessita. 

Possibles vectors:

• Embassaments amb aigua de la mar aprofitant cavitats, pedreres, antigues bateries costaneres, etc., en llocs propers al litoral (Cavalleria, Llucalari, Biniancolla, etc.). Aquests embasaments s’omplirien amb aigua de la mar mitjançant turbines reversibles.

• Piles de combustible amb hidrogen per electròlisi (la tecnologia està avançant molt...)

• Sals fuses per emmagatzematge tèrmic (sistema que ja s’està emprant a les plantes termosolars i que, necessariament, ha d’anar lligat a sistemes de captació tèrmica, centrals de trigeneració i similars. Per generar electricitat requereix de turbines de vapor).

La tecnologia anirà evolucionant en els propers anys i acabarà de definir la solució més adient, tot i que es pot començar a treballar amb el vector hidràulic. Açò requereix iniciar ara els estudis sobre la seva viabilitat tècnica, territorial i ambiental, planificant el desenvolupament ordenat de les infraestructures que seran necessàries en els proper anys.

Cal ser conscient que no es podrà prescindir al 100% de la central tèrmica existent, que pot funcionar amb gas natural per reduir el seu impacte, ja que el sistema requereix una estabilitat i capacitat de resposta davant situacions imprevistes o d’emergència que pot ser perfectament resolta amb aquesta infraestructura. Amb tot, es reduiran significativament els seus impactes ambientals (350 grams de CO2 per kWh generat en lloc els 750 grams actuals). D’aquesta forma, s’assegura el manteniment de la planta fins al final de la seva vida útil. Els costos d’explotació i l’amortització de la mateixa es repercutirien de forma justa en els preus de venda de l’energia, mitjançant les compensacions previstes en el sistema de retribució d’energia elèctrica del Sistemes Elèctrics Insulars i Extra-peninsulars (SEIES).

5. Com fer-ho?

Com es podria configurar la generació elèctrica 100% renovable?

La generació energètica renovable no es basarà en una única tecnologia, més ben al contrari, cal disposar d'un MIX format per varies formes diferents de generació renovables atès que la diversitat facilita la disponibilitat energètica ( a falta de sol pot haver vent...). Un possible escenari podria ser el següent:                                                                                               

Tecnologia	Potència (MW)	Inversió necessària	Llocs feina directes	Llocs feina indirectes
Eòlica	60	57.000.000	181	720
Fotovoltaica	75	90.000.000	94	563
Biomassa	2	3.400.000	10	8
Minihidràulica	5	4.750.000
Termosolar	20	34.000.000	64
Totals	162	189.150.000	349	1.290

D'altra banda, l'aplicació de polítiques adreçades a l'estalvi energètic, millora de l'eficiència energètica i mitigació dels efectes del canvi climàtic contribuirien a la creació de llocs de feina verds i sostenibles en diferents sectors amb especial incidència en els serveis, construcció i terciari: (pendent de redacció)

L'èxit del pla que proposem depèn especialment de la implicació de la ciutadania, motiu pel qual s'ha de promoure un diàleg social ampli amb tota la societat civil, incloses les organitzacions que més feina han fet a favor de l'estalvi i l'eficiència energètica, com els ecologistes i les entitats de transport públic i d'energies renovables.

6. Idees

Idees per portar-ho a la pràctica

Participació pública (model ITER de Canàries, Ente Vasco de la Energía EVE, etc.)

Empreses mixtes

Empreses de Serveis Energètics (ESE o ESCO’s)

Cooperatives  de consum d’energia (www.somenergia.es i district heatings de Dinamarca)

Banc Europeu d’Inversions (BEI) 

El programa del pacte dels batles (www.eumayors.eu) que a Menorca integrat per Ferreries, Ciutadella, Sant Lluís, … preveu finançament per accions d’energia renovable i eficiencia energètica a través del banc europeu d’inversions. BEI (inversions per sobre dels 25M€) i preveu una assistència tècnica(ELENA) de 900.000 euros per a redactar la proposta 

7. Bibliografia

• Empleos Verdes: Hacia el trabajo decente en un mundo sostenible y con bajas emisiones de carbono. Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente (PNUMA), http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/@dgreports/@dcomm/@webdev/documents/publication/wcms_098489.pdf

• Las energías renovables y empleo en la Comunidad de Madrid. ISTAS y CCOO.        http://www.ccoomadrid.es/comunes/temp/recursos/14/465069.pdf

• Revolución Energética, http://www.revolucionenergetica.es/

• Energía 3.0 Un sistema energético basado en inteligencia, eficiencia y renovables 100%, Greenpeace, http://www.revolucionenergetica.es/E30-informe-completo.pdf

• Plan de Energías Renovables 2011-2020, Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía IDAE, http://www.idae.es/index.php/id.670/mod.pags/mem.detalle

• Plan de Acción de Ahorro y Eficiencia Energética 2011-2020, http://www.idae.es/index.php/id.663/mod.pags/mem.detalle

• Estudio sobre el empleo asociado a las energías renovables en España, ISTAS,   http://www.istas.net/web/abreenlace.asp?idenlace=8314