COVID-19, Canvi Climàtic i Transició ecològica:
una oportunitat per construir una illa resilient i sostenible.
Estem
tot just al començament d’una crisi?
A mida que han anat passant els dies de
confinament i la societat ha pres consciència de la gravetat de la situació,
reclamant mesures més contundents per fer front a la pandèmia i també per
afrontar la desfeta econòmica que suposa la paralització de pràcticament tota
l’activitat econòmica i productiva, han començat a sentir-se opinions, a cops
encertades i d’altres no tant, sobre el què i el cóm per recuperar la
normalitat el més aviat possible. Però la realitat és una cosa i el que entenem
per normalitat és un altre que en molts de casos pot ser incompatible amb la
realitat dels límits biofisics de l'entorn en el qual vivim.
Cal prendre consciència que si estem en aquesta
situació és a causa d’una sèrie de circumstàncies i conseqüències derivades de
l’activitat humana en general i de l’afany lucratiu en particular, un afany que
ha anteposat els beneficis ràpids i personals per damunt del bé comú i, el que
és més greu, per damunt del propi planeta. Açò ens ha portat a una situació de
crisi sistèmica molts més greu del que sembla a simple vista. No! No estem
davant d’un altra crisi, ens trobem ja en una crisi i el que ara veiem és un
altra dels esglaons de l’escala catastròfica a la que ens porta aquesta forma
tan nefasta d’entendre l’economia i el progrés des de la perspectiva
estrictament econòmica del màxim benefici personal. I si aquesta no és una nova
crisi, sinó un esglaó més de l’escala que estem pujant d’una crisi sistèmica
tremenda, és el moment de plantejar-se un canvi radical en la forma d’entendre
l’economia, la societat i la nostra pròpia supervivència.
Des del meu parar, estar clar que les receptes
seguides fins ara, com les que es van aplicar l’any 2008, són una sèrie
d’errors que no podem repetir. Hem d’aprofitar per anar cap a economies
productives i que reportin beneficis ambientals, socials, culturals,
espirituals i que recuperin el sentit comunitari del repartiment de la riquesa,
recuperant la cultura de l’esforç i de la construcció d’una societat
cohesionada, solidaria, resilient i respectuosa amb el seu entorn, conscient
dels límits biofísics de l’entorn en el qual habita.
Aquest canvi de paradigma l’hem de propiciar des
de la iniciativa local i en el cas concret de Menorca, tant a escala insular
com a nivell municipal, tenim eines i capacitat per poder-ho fer.
Cóm
pot la nostra illa fer aquest canvi radical?
A Menorca hi ha la capacitat econòmica,
intel·lectual, tècnica i social suficient per impulsar aquesta transformació,
és més, tenim el guió per fer-ho. Disposam d’un full de ruta ja elaborat que es
pot utilitzar perfectament per prioritzar
el que cal fer, es tracta de l’Estratègia Menorca 2030, ja elaborada i
aprovada per el Ple del consell insular el passat abril de 2019. En ella es
recull tota una sèrie de mesures enfocades a la transició energètica de la
nostra illa, pensant en una descarbonització del nostre sistema econòmic sense
deixar de banda altres mesures necessàries que permetran una relocalització de l’economia, un desplegament racional de les energies
renovables i la creació de molts de llocs
de feina derivats de les necessitats de mà d’obra formada i qualificada
necessària per a totes les activitats que cal desenvolupar, tant en el camp de
la construcció i execució d’infraestructures, com en la gestió, operació i
manteniment de les mateixes, possibilitant la inversió local i la recirculació
dels beneficis obtinguts a la nostra illa, contribuint a la dinamització de l’economia i
reactivant, encar més, l'activitat local.
En
què consisteix l'Estratègia M2030?
Es va dissenyar com un full de ruta per
descarbonitzar el sistema energètic de Menorca, iniciant la transició a un nou
model energètic més resilient, que suposi un benefici per al benestar social,
un actiu per a l’economia local i que sigui compatible amb la protecció de
l’entorn, d’acord amb els principis de la Declaració de Reserva de Biosfera i
enfocat a la mitigació i adaptació al Canvi Climàtic. Aquest document es va
presentar al Secretariat d’Illes de la Unió Europea i forma part de la
Iniciativa Clean Energy 4 EU Islands.
Per aconseguir l'objectiu global de reducció
d'emissions, s'estableixen una sèrie d'objectius específics per a l'any 2030:
●
85% de cobertura de la demanda
elèctrica amb renovables
●
50% de reducció de consum de
combustibles fòssils en el transport terrestre
●
30% de reducció de consum de
combustibles fòssils per a usos tèrmics en sector serveis, residencial i
industrial
●
10% de reducció de consum de gasoil
B en el sector primari
Per assolir els
objectius marcats hi ha un gran nombre d’inversions a fer. L’estratègia Menorca
2030 contempla objectius a assolir en diferents sectors, que resumim tot
seguit:
1.- Sector
energètic:
◦
Instal·lació de 261 Mwp de fotovoltaica en sòl
(51 MWp en 2019).
◦
Instal·lació de 16,5 MW d’energia eòlica (3,2 MW
en 2019).
◦
Instal·lació de 30 MW d’energies renovables en
els entorns urbans: bàsicament per autoconsum i producció d’energia compartida,
amb fotovoltaica i micro eòlica (2 MW en 2019).
◦
Instal·lació de 4 MW renovables amb tecnologies
emergents (undimotriu, biomassa, o altres que puguin anar sorgint).
◦
Desenvolupament d’infraestructures
d’emmagatzematge d’energia elèctrica i altres instal·lacions de suport
(bateries, connexions amb Mallorca, regulació de xarxa, mallat, etc.).
◦
Reconversió de la Central tèrmica de Maó per a
funcions de recolzament i estabilitat del sistema elèctric.
2.- Mobilitat
terrestre
◦
Electrificació del transport terrestre
(transformació de flotes, incentivació del transport públic, racionalització
del transport d’última milla, etc.).
◦
Infraestructura intel·ligent de recàrrega
associada a les energies renovables i amb interoperabilitat amb la xarxa
elèctrica (gestió activa del vehicle elèctric).
◦
Mesures complementàries per la reducció
d’emissions (pacificació del trànsit, forment bicicleta, planificació
urbanística enfocada a la mobilitat sostenible, bonificacions fiscals, etc.)
3.- Sector
residencial:
◦
Rehabilitació energètica dels habitatges i
edificis existents per reduir el seu consum i alhora augmentar el seu confort
(implantació del programa EuroPACE)
◦ Edificis nous de consum d’energia gairebé nul.
◦ Autoconsum individual i compartit d’energia amb
fonts renovables com a pràctica habitual.
4.- Sector Serveis i Industrial:
Les actuacions realitzar en el sector serveis,
engloben les dirigides a millorar l’eficiència dels edificis i establiments
turístics, industrials i públics, amb estratègies similars a les dels sector
residencia però que també hauran de tenir present els processos, temporalitat i
evolució de l’activitat d’aquests. En general s’ha previst un seguit d’accions
a realitzar en les següents infraestructures:
◦ Equipaments turístics
◦ Edifici públics
◦ Enllumenat públic
◦ Cicle de l’aigua (captació, distribució,
depuració, reutilització, etc.)
◦ Aeroport de Menorca
◦ Edificis i activitat industrial
4. - Xarxes intel·ligents:
Per fer front al repte de modificar radicalment
el model energètic insular i evitar problemes d’inseguretat o fallida de les
xarxes (recordem el que va succeir l’any 2018 amb més de mitja illa sense
electricitat durant uns dies), en hem de dotar d’una infraestructura energètica
i d’una xarxa elèctrica adequada per gestionar i regular les diferències entre
la demanda d’energia i la capacitat de generació. Aquest és un dels punts més
delicats i on cal centrar molts dels esforços d’inversió en els propers anys.
Serà un dels principals nínxols de feina amb necessitats específiques de
professionals altament qualificats.
5.- Comunitat energètica de Menorca
La societat ha de participar activament en la
presa de decisions en relació a la transició energètica de la nostra illa, ha
d’impulsar el canvi de model adaptant els seus hàbits per ser més eficients. Hi
ha que desenvolupar un model energètic en el que s’impliqui l’economia local
aportat coneixement, ma d’obra i mecanismes de participació social. Aquest és
un dels aspectes bàsics, la pedra angular, que ha d’assegurar l,èxit de
l’Estratègia M2030.
Què
proposem?
L’estratègia M2030 està pensada per executar-se
en un període de 10 anys, però moltes de les accions previstes es poden aplicar
segons la conveniència de cada moment, en especial les que corresponen als
sector residencial i de serveis que, atesa la realitat actual, es poden
executar en un termini relativament ràpid si així es vol.
De totes les activitats i accions previstes, la
que representa un major impacte soci-econòmic, amb una capacitat enorme de
reactivar economia local i generar llocs de feina, és la orientada a la
rehabilitació energètica d’habitatges, locals i edificis, la qual es pot fer
amb empreses, professionals i treballadors locals, sense necessitat de
mobilitzar recursos exteriors. Enfocada a la dinamització local, amb programes
de formació i acompanyament a grups vulnerables, pot servir de catalitzador per
recuperar l’activitat econòmica i, al mateix temps, formar a nous
professionals, tècnics i operaris en un tipus d’activitat que anirà prenent
protagonisme durant els propers anys i s’haurà de mantenir durant dècades.
L'Estratègia aposta per implantar el programa
EuroPACE, un sistema innovador de mecanismes de finançament que ja s’ha fet
servir als EUA i Canadà, del tipus on-tax
financing (finançament per mitjà d’impostos) el qual possibilita que les
rendes més baixes (aquelles que precisament estan en situació o en risc de
pobresa energètica) puguin accedir a programes de rehabilitació energètica de
les seves llars amb finançaments dels 100% que es van retornant gràcies als
estalvis energètics obtinguts. A Espanya ja hi ha dues experiències amb molts
bons resultats que s’han portat a terme al País Basc (HIROSS4LL i Opengela) i a
Olot (Hola Domus). En aquest últim s’ha propiciant la creació d’un consorci
públic-privat per atreure capital privat que ofereix avantatges a tots els
actors implicats: ciutadans, administració pública, contractistes i inversors
ja que permet que els ciutadans rebin un acompanyament durant tot el procés que
els hi facilita la presa de decisions sobre les actuacions a realitzar, amb
quins contractistes treballar i un pla de finançament que pot ser a molt llarg
termini i de baix interés, de forma que no alteri la seva capacitat
adquisitiva. D’altra banda, el programa requereix nodrir-se de professionals
experts, tant en el disseny de solucions d’eficiència energètica adaptades a la
realitat de l’entorn, que segueixin estàndards de qualitat mínims i homologats
com en el de l’execució d’aquestes, amb empreses constructores o de reformes
convenientment formades i preferentment d’àmbit local, cosa que permet generar llocs
de treball estables i qualificats. L’Administració aporta un factor de
tranquilitat als Inversors, ja que garantitza els mecanismes que permetin el
retorn de les inversions (via impostos municipals a les propietats damunt les
quals s’actua) eliminat una part important del risc financer.
El que noltros entenem que podem fer a Menorca
és una adaptació de les experiències ja portades a terme als altres llocs i que
resumim tot seguit:
● Crear un consorci públic-privat entre les
administracions locals, PIMES, col·legis professionals i entitats socials per
impulsar EuroPACE-Menorca.
● Caracterització del parc d’habitatges, edificis
i locals de Menorca per identificar les seves patologies i necessitats (aquesta
tasca ja s’està realitzant des del Consell insular de Menorca).
● Estandardització de les solucions constructives
i energètiques a utilitzar, amb una adequada formació dels tècnics i operaris
que han d’intervenir.
● Homologació d’empreses de forma que aquestes
tinguin la capacitat de realitzar les obres i rehabilitacions amb el nivell de
qualitat i professionalitat que es requereixi.
● Adequació de les ordenances i procediments
administratius per prioritzar i facilitar aquestes actuacions.
● Implantació de programes de reinserció laboral i
formació professional orientats a la rehabilitació energètica pensat per formar
tècnics i operaris que puguin cobrir les necessitats de mà d’obra que es
generarà.
Sabem que
la major part del parc d’edificis de la nostra illa té una antiguitat superior
als 20 anys, açò vol dir que el
potencial d’habitatges, locals i edificis que necessiten de reformes i/o rehabilitacions
energètiques és enorme i, al mateix temps, representa un sobrecost
energètic molt important i amb impactes negatius sobre el medi ambient, raó de
fons que motiva que tingui tant de pes dins de l’Estratègia M2030 i que a
Europa s’estigui legislant per impulsar els edificis de consum nul o quasi nul.
La inversió prevista en el cas de la rehabilitació associada a EuroPACE Menorca
és de 68 milions d’euros per al període 2020-2030, a un cost aproximat de
20.000 €/habitatge, s’actuaria sobre un total de 3.400 habitatges en 10 anys
(340 reformes/any) i, d’acord amb l’estudi de la CEOE sobre rehabilitació
energètica[1],
per cada llar reformada es creen o mantenen 0,54 llocs de feina. És a dir,
EuroPACE Menorca permetria una ocupació anual de 184 persones. Sabem que
aquesta és una proposta bastant conservadora, ja que està enfocada només al
sector residencial. Es pot reformular per abastir un ventall més ampli
d’edificacions (habitatges, naus industrials, locals comercials i d’oficines,
etc.) aconseguint un efecte multiplicador molt interessant. En tot cas, només
un incís:
S’estima que a Menorca hi ha algo més de 50.000
habitatges[2]
dels quals més del 90% s’han construït abans de 2006, és a dir (tal com diuen
les DEM) la majoria de les llars van se projectades i edificades sense cap
exigència de comportament tèrmic o segons els estàndards de la Norma Bàsica de
l’Edificació...
En el cas que pensem que el potencial de generar
ocupació i de clara dinamització de l’economia local en la rehabilitació
energètica no fos suficient, que ho és, tenim també l'oportunitat que
representa el canvi de model energètic cap a les energies renovables. Les
inversions a realitzar en noves infraestructures de generació elèctrica (solar
i eòlica) superen els 250 milions d’euros, i sabem que per cada MW d’energia
renovable instal·lat es generen 1,4 llocs de feina per la tecnologia eòlica i
8,2 per la fotovoltaica[3],
açò vol dir que la previsió de creació de llocs de feina en la fabricació,
instal·lació, operació i manteniment de les instal·lacions renovables a Menorca
implicaria la creació de 2.431 llocs de feina (directes i indirectes), si
afegim la resta de tecnologies necessàries i l’emmagatzematge amb bateries ja
superariem la xifra de 3.000 nous llocs de feina. Us sembla poc atractiu?.
Però la cosa no acaba aquí, hi ha que pensar en
els beneficis que es deriven de l’ús de les renovables (que són més barates que
les fòssils) i en el fet que la rehabilitació energètica reduirà la despesa
energètica de les llars: la gent obtindrà estalvis econòmics que podrà destinar
a cobrir altres necessitats.
Si Menorca vol caminar cap a la descarbonització
de la seva economia ha de ser capaç d’estalviar energia, de reduir la seva
demanda energètica, ha de prendre consciència de l’enorme cost econòmic (273,91
milions d’euros anuals[4])
i ambiental que suposa l’ús dels combustibles fòssils, un recurs que no tenim i
que hem d’importar, en contraposició a reduir la nostra demanda energètica,
utilitzar recursos renovables propis (que sí tenim i que evitarien el constant
flux econòmic negatiu que suposa la importació d’energia exterior) i
relocalitzar tant la producció com la gestió de la nostra energia, de la nostra
economia i de la nostra relació amb l’entorn i el medi ambient. És el moment
d’assumir responsabilitats polítiques, econòmiques, socials i ambientals, és el
moment de assumir un Pacte per la Sostenibilitat de Menorca.
[1]
La rehabilitación de edificios como motor de crecimiento y empleo. CEOE 2014.
[2]
Las cifras de la vivienda en Menorca, OBSAM 2017.
[3]
Ocupación asociada a las Energías Renovables, Estudio técnico PER 2011-2020,
IDAE.
[4]
DEM Energia “La primera transició energètica de Menorca”; IME 2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada