Apreciada Sra. Ribera,
Com vostè ja sap, un dels pilars de la política
energètica de la Unió Europea, és la integració de la participació de la
ciutadania en tot el cicle d’aprofitament de l’energia, des de la generació a
l’ús final. Sota el lema Clean Energy for all Europeans es pretén obrir la porta
a què els ciutadans passin de consumidors passius a ser “prosumidors”, que en
definitiva és el d’assumir el paper d’agents actius en la transició energètica
que els hi permeti prendre decisions sobre com produir, emmagatzemar, vendre o
compartir la seva pròpia energia. Aquesta democratització de l’energia s’ha de
traduir en una millora de la qualitat de vida i en una millor situació
financera, contribuint a l'alleujament de la pobresa energètica i la protecció
dels ciutadans més vulnerables. Per a 2050, s’espera que el 50% de les llars de
la UE produeixin energia renovable. L’Autoconsum i les Comunitats d’Energia
Local i Renovables seran claus en l’assoliment d’aquest objectiu.
La necessitat
d’aquesta transició energètica es considera de tal importància i magnitud que ha
motivat la creació d’un Secretariat per a l’energia neta en les illes europees,
les quals poden servir de model i exemple, com a petits laboratoris que són, en
el procés de transició.
En la mateixa línia, la llei 10/2019, de 22
de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears
contempla la participació local en les instal·lacions de generació renovables i
que sigui obligatòria amb un mínim del 20% d'inversió local en les
instal·lacions de més de 5 MW de potència.
En consonància amb l’anterior,
l’Estat Espanyol, des del seu propi ministri, ha definit una estratègia de
descarbonització a llarg termini per a una economia espanyola, moderna,
competitiva i climàticament neutre en 2050, la qual es va concretant en cada
període en l’anomenat Pla Nacional Integral d’Energia i Clima (PENIEC), sent
l'actual el PNIEC 2021-2030 amb els següents objectius:
- 23% de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) respecte a 1990.
- 42% de renovables en l'ús final de l'energia (xifra que duplica el 20% de l'any 2020)
- 39,5% de millora d'eficiència energètica.
- 74% de presència d'energies renovables en el sector elèctric, en coherència amb una trajectòria cap a un sector elèctric 100% renovable en 2050.
En
tot cas, el que ha demostrat aquest conflicte és que, a més de la urgència
climàtica, hi ha motivacions geoestratègiques que s’ha de tenir molt presents en
la planificació de la transició energètica, cap a un sistema que no depengui
dels combustibles fòssils, els quals, com ja resulta més que evident, no abunden
en els països de la Unió Europea, i molt menys al nostre país. La dependència
d’un recurs que no tenim, que comença ser cada cop menys abundant i cada dia més
car, ens debilita i ens llastra a nivell econòmic, ambiental, social i
estratègic amb conseqüències que poden arribar a ser molt greus.
Ja hem vist com
des de finals d’estiu la pujada del preu del gas, quan encara no havia esclatat
el conflicte Ucraïna-Rússia, ha afectat de forma molt sensible al preu del
mercat majorista de l’electricitat, repercutint directament en la capacitat
econòmica de la ciutadania i les petites empreses. El mes de juliol el preu
mitjà mensual de l’electricitat va superar els 100 €/MWh, una situació mai vista
al nostre país. En el moment d’escriure aquesta proposta ja hem superat els 380
€/MWh de mitjana amb puntes de més de 700 €/MWh en moments puntuals, tot motivat
per una volatilitat del preu del gas, combustible que en un principi havia de
servir per facilitar la transició energètica, que demostra que es tracta d’un
recurs escàs, molt valuós i d'interès estratègic.
Menorca, atesa la seva
particularitat, no és aliena a aquesta situació i assumint el repte plantejat
des del Secretariat europeu d’illes, va procedir a redactar l’Estratègia Menorca
2030 (que ja està servint d’exemple a altres illes i territoris) fitxant
objectius específics per a la nostra illa que accelerin el procés de
descarbonització ja previst en les planificacions europees, nacionals i
autonòmica, els quals són:
- 85% de cobertura de la demanda elèctrica amb renovables.
- 50% de reducció del consum de combustibles fòssils al transport terrestre.
- 30% de reducció de combustibles fòssils en els sectors serveis, residencial i industrial.
- 10% de reducció del consum de gasoil B en els sector primari.
- 261 MW d’energia fotovoltaica en plantes de generació en sol.
- 16,5 MW d’energia eòlica.
- 30 MW d’energia fotovoltaica i microeòlica d’autoconsum en entorns urbans.
- 4 MW d’energia undimotriu.
- 400 MWh d’emmagatzematge elèctric.
- Segon enllaç elèctric amb Mallorca.
1.- La planificació energètica ha de ser descentralitzada
En el
cas de Menorca, uns dels aspectes limitants en el desenvolupament de
l’Estratègia Menorca 2030, és la poca flexibilitat en la planificació de la
xarxa de transport, que es revisa cada sis anys a proposta de l’operador del
sistema, Red Eléctrica de España, elevada al Ministeri per a la Transició
Ecològica i el Repte Demogràfic i aquest la fa pública perquè es puguin
presentar al·legacions prèvies a la seva aprovació definitiva (és habitual que
la planificació sisenal s’aprovi amb retard, un cop ja iniciat el període per al
qual s’ha previst). Amb l’evolució actual de la penetració de renovables aquests
períodes tan llargs són una important restricció, ja que no permeten
modificacions substancials en la xarxa de transport en funció de les necessitats
de cada moment. Això s’agreuja encara més si tenim en compte que qualsevol
instal·lació de més de 0,5 MW amb possibilitat de connectar-se a la xarxa de
distribució, als sistemes extrapeninsulars, com és el cas de Menorca, es
considera que té afectació a la xarxa de transport i, per tant, està subjecta a
les restriccions causades pel retard en la planificació.
Aquesta visió tant
centralitzada de la planificació energètica pot tenir sentit en un marc operatiu
de màxima interconnexió, com és el cas de la xarxa peninsular, però té poc
sentit en territoris amb poca o nul·la interconnexió com és el cas de les illes
Canàries o el de Menorca amb un únic enllaç. Al nostre entendre, la transició
energètica s'acceleraria amb mesures de promoció d’un model de generació
distribuïda amb participació social que inclogui:
- Petites plantes de generació renovable de diferents tipologies:
- Autoconsum individual i compartit.
- Petites plantes de generació renovable de fins a 500 kWp repartides pel territori, sempre que sigui possible en sòl urbà.
- Comunitats energètiques, no basades únicament en l’autoconsum compartit.
- Aquestes instal·lacions preferentment haurien de disposar de sistemes d’emmagatzemable gestionable.
- Implementació de sistemes per permetre la integració d’aquestes instal·lacions de generació:
- Millora de la xarxa de distribució existent, mutant-la cap a un sistema de Smart Grid (xarxa intel·ligent) que faci possible la integració de tota la renovable distribuïda sense haver de sobredimensionar la xarxa existent.
- Implementar sistemes de gestió de la demanda i flexibilitat, mitjançant la figura de l’agregador.
2.- La transició energètica ha d’anar de baix cap a dalt, de menor a major complexitat
Des del moment que es permet a la societat de
participar activament en aquesta transició, facilitant fins a l’extrem
l’autoconsum i, fins i tot, l’intercanvi de fluxos energètics entre veïns, es
pot anar pensat en la configuració d’un sistema que vagi augmentat la seva
complexitat, incorporant figures ja existents a la resta d’Europa i que el
nostre Estat encara no ha gosat regular, com els agregadors o les plantes
virtuals de generació. Aquí encaixa també la necessitat i oportunitat que
representa l’emmagatzematge d’energia elèctrica, en especial si aquest va
associat a la gestió de l’autoconsum i la electrificació de la mobilitat. La
hibridació entre emmagatzematge i renovables es pot integrar a diferents escales
(àmbit domèstic, comunitats energètiques, micro-xarxes intel·ligents,
infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics) o a gran escala associades a
plantes de generació d’energia (eòlica, fotovoltaica, etc.) i fins i tot a
subestacions elèctriques (el cas de la bateria que pretenen instal·lar a la
subestació d’Es Mercaldal amb l’objecte d’incrementar la capacitat gestionable
de l’enllaç submarí amb Mallorca que actualment està limitat a 35 MW).
Cal
destacar que l’Estat Espanyol té publicat el document ESTRATEGIA DE
ALMACENAMIENTO ENERGÉTICO on deixa molt clara la seva importància per assolir
els objectius de descarbonització ja indicats anteriorment. Però la planificació
central manté criteris tan restrictius que xoquen amb les avantatges que
diferents actors atribueixen a la hibridació de l'emmagatzematge amb les
energies renovables, les quals són:
- Recolzament del sistema elèctric en períodes de baixa generació i alta demanda.
- Permeten la gestió de l’energia renovables adaptant la generació i la demanda en cada instant, evitant els vertits (perdudes d’energia que no pot ser injectada a la xarxa), és el que s’anomena “modulació de la corva de demanda”.
- Millora de la qualitat de subministrament, ja que permeten el control de variables com la tensió, potència i freqüència de la xarxa.
- Garantir el subministrament energètic en zones on aquest sigui inestable i de baixa qualitat.
- Propiciar un sandbox regulatori a Menorca per permetre una prova de Mercat Local d’Energia que integri les interaccions entre tots aquests sistemes i que permeti les retribucions econòmiques a tots els actors per arribar a l’objectiu últim d’una energia més barata per al consumidor final.
- L’inici dels estudis de sòl marí per avançar en la planificació del segon enllaç submarí Mallorca-Menorca i assegurar que aquest es comenci a construir com a molt tard al principi del proper període de planificació de la xarxa de transport 2027-2032.
Amb el ja comentat fins ara, queda clara la nostra preocupació per
facilitar la participació social en la transició energètica, cercant un nou
model que sigui més descentralitzat però també intel·ligent, interoperable i
resilient. No obstant l’anterior, ens queda una última qüestió que cal destacar:
La producció d’energia ha d’estar el més a prop possible dels llocs de consum i
ha de ser assequible per a tothom.
En la mesura que es faciliti a la ciutadania
la seva participació en la producció i gestió de l’energia, aconseguirem una
major consciència en el seu ús i estalvi, evitant malbarataments i
ineficiències. L’autoconsum amb energies renovables ha permès que moltes
famílies i petites empreses s’hagin trobat en una millor situació quan s’ha
produït un notable increment del cost de l’electricitat en el mercat elèctric.
Les instal·lacions que disposen d’autoconsum han tingut increments de costs molt
més baixos que aquells que depenen exclusivament del subministrament de la
xarxa. Per a les famílies i petites empreses que no tenen la capacitat
d’instal·lar plaques a la seva coberta, l’autoconsum compartit o les comunitats
energètiques locals, poden ser una alternativa molt vàlida per limitar els
impactes de la volatilitat en els preus de l’electricitat. També és una eina que
pot ser de vital importància per la lluita contra la pobresa energètica.
La
regulació actual limita l’autoconsum compartit a un radi de 500 metres al
voltants de la planta de generació, una distància que, en el cas de les illes i
dels territoris amb gran dispersió territorial, resulta molt restrictiva. Un
increment de la distància per a l’autoconsum compartit, o a les plantes de
generació vinculades a comunitats d’energies renovables, més enllà dels 0,5 km
actuals (consideram que una distància de 2 km és més adequada) facilitaria que
els centres històrics, els quals tenen limitacions físiques i patrimonials per a
la instal·lació de plaques en les seves teulades, puguin accedir a l’autoconsum
compartit. També propiciaria que els polígons industrials i empresarials
esdevinguin productors energètics cap a les seves instal·lacions i a la seva
ciutat.
Tot el que hem exposat neix d’una profunda reflexió sobre la necessària
transició ecològica, no només de la nostra illa, que ha d’assumir el nostre món
i que, per al seu èxit, ha de realitzar-se amb una participació social plena,
començant a escala local fins arribar l’escala global. Un procés que es vulgui
controlar des d’una visió centralitzada està abocat al fracàs des del moment que
no pot donar resposta àgil i eficaç a la realitat de cada territori. La urgència
climàtica i la crisis energètica mundial són, malauradament, dos fenòmens
d’escala mundial i les accions necessàries per a revertir-les han de ser
ràpides, adaptables i territorialment escalables.
Atentament,
RMC
Nota: una versió resumida d'aquest escrit va se publicada al diari Menorca el 01/04/2022 en nom de l'agrupació d'electors Ara Maó.
