#Maó27: un municipi compromès amb la transició ecològica

Estem vivint una de les situacions de crisi més forta, inesperada i desconcertant a les quals s’hagi enfrontat la nostra societat en els darrers segles. Les conseqüències sobre l’economia venen acompanyades amb la constatació del fi de les energies fòssils i barates, i la realitat d’un canvi climàtic que reclama accions d'adaptació i mitigació de caràcter urgent, si no volem que les properes generacions vegin greument alterada la seva perspectiva vital.

La recepta per superar aquesta situació no és nova; de fet, en els anys setanta del segle passat els científics del MIT —en el seu famós informe “Els límits del creixement”— ja alertaven del que se’ns venia a sobre; i també indicaven les pautes a seguir per reconduir el desenvolupament de la societat cap a la sostenibilitat, tot evitant superar la capacitat de càrrega del nostre planeta.

Cinquanta anys més tard, amb un munt de tractats internacionals pel mig, que, en moltes ocasions, han estat simples declaracions de bones intencions, sembla que la nostra societat comença a ser conscient que cal un canvi i que aquest s’ha de basar en la implicació personal i local, de forma que la transició cap a una nova societat descarbonitzada creixi com els arbres: des de l’arrel fins a la copa.

Aquesta necessitat d’impulsar els canvis que necessitam s’ha vist recolzada per l’anomenat Pacte de Batles pel Clima i l’Energia, una iniciativa de la Unió Europea a la qual s’han adherit més de 10.000 municipis, que, des de l’acció local, elaboren plans d’acció enfocats a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, per augmentar la producció d’energia a partir de fonts d’energies renovables i augmentar l’eficiència energètica als seus municipis, incorporant-hi accions de mitigació i adaptació del canvi climàtic. Es tracta d’un compromís que dona lloc a un pacte global, que supera, per tant, l’àmbit europeu.

A Menorca ja disposam d’un full de ruta per a la descarbonització de la nostra illa, l'Estratègia Menorca 2030, un pla molt ambiciós i realista que pretén accelerar la transició energètica a l’àmbit insular i que s’orienta a la implicació de la ciutadania, de les petites empreses i de les administracions locals en tot el procés de transició.

En la mateixa línia, l’Ajuntament de Maó ha aprovat el Pla local de reactivació i transformació #Maó27, un pla de desenvolupament local per reactivar la economia, que contempla línies estratègiques en projectes relacionats amb l’energia, en consonància amb les actuacions que hem executat en el decurs dels darrers anys:

• Autoconsums fotovoltaics a la Residència Geriàtrica Assistida, al Poliesportiu Municipal, a les escoletes es Passerells i Cap de Creus, i a les escoles Tramuntana, Sant Climent, Sa Graduada i Mateu Fontirroig. L’objectiu és arribar al màxim possible d’edificis municipals.

• Pèrgola fotovoltaica a l’aparcament de Camí de ses Vinyes. Primera instal·lació municipal d’autoconsum compartit a la nostra ciutat, a la qual s’aniran sumant d’altres en els propers anys.

• El programa d’horts urbans.

• La creació de zones de petits boscos urbans.

Tot l’anterior es veu reforçat amb l’adhesió del nostre ajuntament al Pacte de Batles, aprovat per unanimitat fa quatre anys, que quedarà reflectit en el Pla d’acció pel clima i l’energia sostenibles (PACES), el qual ha de servir per orientar el desenvolupament futur del nostre municipi i que anirà encara molt més enllà de les accions que hem desenvolupat fins ara. Volem implicar la ciutadania i l’empresariat en aquest canvi; i, per fer-ho, l’Ajuntament de Maó facilitarà espais públics on poder desenvolupar projectes d’energies renovables amb comunitats locals d’energia, que serveixin per compartir els diferents usos energètics entre diferents persones o empreses, amb l’ànim que tothom en surti beneficiat, gràcies a la utilització d’energies renovables i pel cost de la producció de l’energia.

Amb aquestes iniciatives, pretenem generar un entorn emprenedor, innovador i sostenible, amb l’objectiu de reactivar i transformar l’economia del nostre municipi i afrontar uns canvis que impliquin la transformació energètica del municipi i de l’illa, i, per tant, una millora en la qualitat de vida de la ciutadania.

Rafael Muñoz Campos

PD: Article publicat a la revist Útil del mes de maig de 2022

CARTA OBERTA A LA MINISTRA DE TRANSICIÓ ECOLÒGICA I REPTE DEMOGRÀFIC

La transició ecològica és una qüestió d’estat que ha d’impulsar-se amb des de participació social i amb una clara implicació territorial. La visió centralitzada de la planificació energètica està limitant i dificultant aquesta transició.

Apreciada Sra. Ribera,

Com vostè ja sap, un dels pilars de la política energètica de la Unió Europea, és la integració de la participació de la ciutadania en tot el cicle d’aprofitament de l’energia, des de la generació a l’ús final. Sota el lema Clean Energy for all Europeans es pretén obrir la porta a què els ciutadans passin de consumidors passius a ser “prosumidors”, que en definitiva és el d’assumir el paper d’agents actius en la transició energètica que els hi permeti prendre decisions sobre com produir, emmagatzemar, vendre o compartir la seva pròpia energia. Aquesta democratització de l’energia s’ha de traduir en una millora de la qualitat de vida i en una millor situació financera, contribuint a l'alleujament de la pobresa energètica i la protecció dels ciutadans més vulnerables. Per a 2050, s’espera que el 50% de les llars de la UE produeixin energia renovable. L’Autoconsum i les Comunitats d’Energia Local i Renovables seran claus en l’assoliment d’aquest objectiu. 

La necessitat d’aquesta transició energètica es considera de tal importància i magnitud que ha motivat la creació d’un Secretariat per a l’energia neta en les illes europees, les quals poden servir de model i exemple, com a petits laboratoris que són, en el procés de transició.

En la mateixa línia, la llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears contempla la participació local en les instal·lacions de generació renovables i que sigui obligatòria amb un mínim del 20% d'inversió local en les instal·lacions de més de 5 MW de potència.

En consonància amb l’anterior, l’Estat Espanyol, des del seu propi ministri, ha definit una estratègia de descarbonització a llarg termini per a una economia espanyola, moderna, competitiva i climàticament neutre en 2050, la qual es va concretant en cada període en l’anomenat Pla Nacional Integral d’Energia i Clima (PENIEC), sent l'actual el PNIEC 2021-2030 amb els següents objectius:

• 23% de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) respecte a 1990.
• 42% de renovables en l'ús final de l'energia (xifra que duplica el 20% de l'any 2020)
• 39,5% de millora d'eficiència energètica.
• 74% de presència d'energies renovables en el sector elèctric, en coherència amb una trajectòria cap a un sector elèctric 100% renovable en 2050. 

La guerra d’Ucraïna està fent encara més evident que la dependència energètica dels combustibles fòssils, per part dels països europeus, lastra la seva capacitat de maniobra i condiciona la seva resposta a la hora d’adoptar mesures coercitives contra el règim de Vladimir Putin que puguin posar fí o, com a mínim, frenar a aquesta sagnant invasió.

En tot cas, el que ha demostrat aquest conflicte és que, a més de la urgència climàtica, hi ha motivacions geoestratègiques que s’ha de tenir molt presents en la planificació de la transició energètica, cap a un sistema que no depengui dels combustibles fòssils, els quals, com ja resulta més que evident, no abunden en els països de la Unió Europea, i molt menys al nostre país. La dependència d’un recurs que no tenim, que comença ser cada cop menys abundant i cada dia més car, ens debilita i ens llastra a nivell econòmic, ambiental, social i estratègic amb conseqüències que poden arribar a ser molt greus.

Ja hem vist com des de finals d’estiu la pujada del preu del gas, quan encara no havia esclatat el conflicte Ucraïna-Rússia, ha afectat de forma molt sensible al preu del mercat majorista de l’electricitat, repercutint directament en la capacitat econòmica de la ciutadania i les petites empreses. El mes de juliol el preu mitjà mensual de l’electricitat va superar els 100 €/MWh, una situació mai vista al nostre país. En el moment d’escriure aquesta proposta ja hem superat els 380 €/MWh de mitjana amb puntes de més de 700 €/MWh en moments puntuals, tot motivat per una volatilitat del preu del gas, combustible que en un principi havia de servir per facilitar la transició energètica, que demostra que es tracta d’un recurs escàs, molt valuós i d'interès estratègic.

Menorca, atesa la seva particularitat, no és aliena a aquesta situació i assumint el repte plantejat des del Secretariat europeu d’illes, va procedir a redactar l’Estratègia Menorca 2030 (que ja està servint d’exemple a altres illes i territoris) fitxant objectius específics per a la nostra illa que accelerin el procés de descarbonització ja previst en les planificacions europees, nacionals i autonòmica, els quals són:

• 85% de cobertura de la demanda elèctrica amb renovables.
• 50% de reducció del consum de combustibles fòssils al transport terrestre.
• 30% de reducció de combustibles fòssils en els sectors serveis, residencial i industrial.
• 10% de reducció del consum de gasoil B en els sector primari.

Per a l’assoliment dels objectius anteriors és un factor clau la progressiva electrificació dels diferents sectors i un increment significatiu de la capacitat de generació d’energia elèctrica, factor que ha de tenir-se en compte en els plans sectorials i la planificació específica de les xarxes de transport i distribució que s’han d’acoblar a les necessitats recollides a l’Estratègia:

• 261 MW d’energia fotovoltaica en plantes de generació en sol.
• 16,5 MW d’energia eòlica.
• 30 MW d’energia fotovoltaica i microeòlica d’autoconsum en entorns urbans.
• 4 MW d’energia undimotriu.
• 400 MWh d’emmagatzematge elèctric.
• Segon enllaç elèctric amb Mallorca.

A la vista de tot l’anterior queda clara la urgència d’accelerar el procés de transició energètica, evitant en la mesura del possible l’ús de fonts energètiques de caràcter geoestratègic que no tenim a la nostra illa, implicant en el seu desenvolupament a les institucions i administracions competents, les quals segur que són ben conscients de que els territoris insulars, con ja hem vist al començament, han de servir de banc de proves per a impulsar la transició energètica a gran escala i, per aquest motiu, consideram convenient assenyalar-li aquells aspectes en que pensam que el seu ministeri ha de ser mes àgil i diligent:

1.- La planificació energètica ha de ser descentralitzada 

En el cas de Menorca, uns dels aspectes limitants en el desenvolupament de l’Estratègia Menorca 2030, és la poca flexibilitat en la planificació de la xarxa de transport, que es revisa cada sis anys a proposta de l’operador del sistema, Red Eléctrica de España, elevada al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i aquest la fa pública perquè es puguin presentar al·legacions prèvies a la seva aprovació definitiva (és habitual que la planificació sisenal s’aprovi amb retard, un cop ja iniciat el període per al qual s’ha previst). Amb l’evolució actual de la penetració de renovables aquests períodes tan llargs són una important restricció, ja que no permeten modificacions substancials en la xarxa de transport en funció de les necessitats de cada moment. Això s’agreuja encara més si tenim en compte que qualsevol instal·lació de més de 0,5 MW amb possibilitat de connectar-se a la xarxa de distribució, als sistemes extrapeninsulars, com és el cas de Menorca, es considera que té afectació a la xarxa de transport i, per tant, està subjecta a les restriccions causades pel retard en la planificació.

Aquesta visió tant centralitzada de la planificació energètica pot tenir sentit en un marc operatiu de màxima interconnexió, com és el cas de la xarxa peninsular, però té poc sentit en territoris amb poca o nul·la interconnexió com és el cas de les illes Canàries o el de Menorca amb un únic enllaç. Al nostre entendre, la transició energètica s'acceleraria amb mesures de promoció d’un model de generació distribuïda amb participació social que inclogui:

• Petites plantes de generació renovable de diferents tipologies:
• Autoconsum individual i compartit.
• Petites plantes de generació renovable de fins a 500 kWp repartides pel territori, sempre que sigui possible en sòl urbà.
• Comunitats energètiques, no basades únicament en l’autoconsum compartit.
• Aquestes instal·lacions preferentment haurien de disposar de sistemes d’emmagatzemable gestionable.

• Implementació de sistemes per permetre la integració d’aquestes instal·lacions de generació:
•  Millora de la xarxa de distribució existent, mutant-la cap a un sistema de Smart Grid (xarxa intel·ligent) que faci possible la integració de tota la renovable distribuïda sense haver de sobredimensionar la xarxa existent.
• Implementar sistemes de gestió de la demanda i flexibilitat, mitjançant la figura de l’agregador.

2.- La transició energètica ha d’anar de baix cap a dalt, de menor a major complexitat 

Des del moment que es permet a la societat de participar activament en aquesta transició, facilitant fins a l’extrem l’autoconsum i, fins i tot, l’intercanvi de fluxos energètics entre veïns, es pot anar pensat en la configuració d’un sistema que vagi augmentat la seva complexitat, incorporant figures ja existents a la resta d’Europa i que el nostre Estat encara no ha gosat regular, com els agregadors o les plantes virtuals de generació. Aquí encaixa també la necessitat i oportunitat que representa l’emmagatzematge d’energia elèctrica, en especial si aquest va associat a la gestió de l’autoconsum i la electrificació de la mobilitat. La hibridació entre emmagatzematge i renovables es pot integrar a diferents escales (àmbit domèstic, comunitats energètiques, micro-xarxes intel·ligents, infraestructura de recàrrega de vehicles elèctrics) o a gran escala associades a plantes de generació d’energia (eòlica, fotovoltaica, etc.) i fins i tot a subestacions elèctriques (el cas de la bateria que pretenen instal·lar a la subestació d’Es Mercaldal amb l’objecte d’incrementar la capacitat gestionable de l’enllaç submarí amb Mallorca que actualment està limitat a 35 MW). 

Cal destacar que l’Estat Espanyol té publicat el document ESTRATEGIA DE ALMACENAMIENTO ENERGÉTICO on deixa molt clara la seva importància per assolir els objectius de descarbonització ja indicats anteriorment. Però la planificació central manté criteris tan restrictius que xoquen amb les avantatges que diferents actors atribueixen a la hibridació de l'emmagatzematge amb les energies renovables, les quals són:

• Recolzament del sistema elèctric en períodes de baixa generació i alta demanda.
• Permeten la gestió de l’energia renovables adaptant la generació i la demanda en cada instant, evitant els vertits (perdudes d’energia que no pot ser injectada a la xarxa), és el que s’anomena “modulació de la corva de demanda”.
• Millora de la qualitat de subministrament, ja que permeten el control de variables com la tensió, potència i freqüència de la xarxa.
• Garantir el subministrament energètic en zones on aquest sigui inestable i de baixa qualitat.

Encara recordam el greuge que va suposar la inesperada avaria de la xarxa de transport per culpa del cap de fibló de l’any 2018 que, sumada a l’avaria de l’enllaç elèctric amb Mallorca, va deixar a les foques més de mitja Menorca i que va propiciar unes actuacions d’emergència amb uns costos molt elevats i difícils de quantificar. Aquesta situació hauria estat molt menys impactant amb un sistema energètic descentralitzat i amb capacitat de backup temporal, cosa que es podria aconseguir amb la generalització de l'emmagatzematge, i que justifica les dues següents peticions:

• Propiciar un sandbox regulatori a Menorca per permetre una prova de Mercat Local d’Energia que integri les interaccions entre tots aquests sistemes i que permeti les retribucions econòmiques a tots els actors per arribar a l’objectiu últim d’una energia més barata per al consumidor final.
• L’inici dels estudis de sòl marí per avançar en la planificació del segon enllaç submarí Mallorca-Menorca i assegurar que aquest es comenci a construir com a molt tard al principi del proper període de planificació de la xarxa de transport 2027-2032.

3.- La transició energètica ha de ser transversal i inclusiva

Amb el ja comentat fins ara, queda clara la nostra preocupació per facilitar la participació social en la transició energètica, cercant un nou model que sigui més descentralitzat però també intel·ligent, interoperable i resilient. No obstant l’anterior, ens queda una última qüestió que cal destacar: La producció d’energia ha d’estar el més a prop possible dels llocs de consum i ha de ser assequible per a tothom.

En la mesura que es faciliti a la ciutadania la seva participació en la producció i gestió de l’energia, aconseguirem una major consciència en el seu ús i estalvi, evitant malbarataments i ineficiències. L’autoconsum amb energies renovables ha permès que moltes famílies i petites empreses s’hagin trobat en una millor situació quan s’ha produït un notable increment del cost de l’electricitat en el mercat elèctric. Les instal·lacions que disposen d’autoconsum han tingut increments de costs molt més baixos que aquells que depenen exclusivament del subministrament de la xarxa. Per a les famílies i petites empreses que no tenen la capacitat d’instal·lar plaques a la seva coberta, l’autoconsum compartit o les comunitats energètiques locals, poden ser una alternativa molt vàlida per limitar els impactes de la volatilitat en els preus de l’electricitat. També és una eina que pot ser de vital importància per la lluita contra la pobresa energètica. 

La regulació actual limita l’autoconsum compartit a un radi de 500 metres al voltants de la planta de generació, una distància que, en el cas de les illes i dels territoris amb gran dispersió territorial, resulta molt restrictiva. Un increment de la distància per a l’autoconsum compartit, o a les plantes de generació vinculades a comunitats d’energies renovables, més enllà dels 0,5 km actuals (consideram que una distància de 2 km és més adequada) facilitaria que els centres històrics, els quals tenen limitacions físiques i patrimonials per a la instal·lació de plaques en les seves teulades, puguin accedir a l’autoconsum compartit. També propiciaria que els polígons industrials i empresarials esdevinguin productors energètics cap a les seves instal·lacions i a la seva ciutat.

Tot el que hem exposat neix d’una profunda reflexió sobre la necessària transició ecològica, no només de la nostra illa, que ha d’assumir el nostre món i que, per al seu èxit, ha de realitzar-se amb una participació social plena, començant a escala local fins arribar l’escala global. Un procés que es vulgui controlar des d’una visió centralitzada està abocat al fracàs des del moment que no pot donar resposta àgil i eficaç a la realitat de cada territori. La urgència climàtica i la crisis energètica mundial són, malauradament, dos fenòmens d’escala mundial i les accions necessàries per a revertir-les han de ser ràpides, adaptables i territorialment escalables.

Atentament,

RMC

Nota: una versió resumida d'aquest escrit va se publicada al diari Menorca el 01/04/2022 en nom de l'agrupació d'electors Ara Maó.

Maó i les comunitats energètiques locals

Foto cedida pel grup local de Som Energia

L'actualitat ens recorda constantment que cal accelerar la transició energètica si volem evitar les conseqüències del canvi climàtic i del final de les energies fòssils.

Cal cercar noves maneres de produir i consumir energia, i en aquest sentit les comunitats energètiques locals (CEL) són un model que tindrà un protagonisme creixent. Es tracta d'un mecanisme organitzatiu que permet que diferents actors locals, que poden ser agents socials i econòmics, empreses, administracions i la ciutadania en general puguin participar de forma activa en la transició energètica de manera conjunta, sigui produint energia, compartint-la o establint mecanismes de gestió i estalvi.

Una comunitat energètica serveix per empoderar les persones a través d’un nou model de generació i consum, que permet produir l’energia localment i guanyar independència respecte a les grans plantes de generació.

A Menorca, l’Estratègia Menorca 2030 aposta per la creació d’una comunitat energètica a escala insular, que seria una agrupació de diferents comunitats d’energies renovables, i permetria impulsar un mercat local d’energia. De moment, ja s’ha posat en marxa un projecte pilot al polígon industrial de Sant Lluís.

Prop nostre també hi ha altres projectes que ja funcionen, com La Cel de Caldes, al municipi català de Caldes de Montbui, que s’ha posat en marxa per fomentar la participació ciutadana en la transició energètica, establir mecanismes per lluitar contra la pobresa energètica i rebaixar la factura elèctrica dels ciutadans.

En una comunitat energètica hi ha diferents actors. Per una banda, trobam els propietaris de cobertes i d’espais susceptibles d’acollir instal·lacions fotovoltaiques, siguin particulars o administracions. També hi ha els inversors i els generadors d'energia, i la gent que ja té la seva instal·lació d'autoconsum i que té excedents. I finalment hi ha els consumidors, siguin empreses, administracions o famílies. Una darrera figura seria la dels agregadors d’energia, que ja funciona a altres països, i que serveix per regular els fluxos energètics de manera adequada.

En resum, una comunitat energètica pot produir, consumir, emmagatzemar i vendre energia renovable, i permet compartir l’energia entre els membres de la comunitat i accedir a altres mercats d’energia de forma directa o agregada. És a dir, permet que la gent pugui disposar d’energia renovable sense haver d’anar als mecanismes de mercat habituals. Açò no vol dir que la gent pugui prescindir de tenir l’energia contractada amb una comercialitzadora, però sí que permet que l’energia que has produït pugui compensar la que has consumit.

En aquest sentit, cal recordar que la Unió Europea s’ha posat com a objectiu que l’any 2050 el 50% de les llars produeixin la seva pròpia energia, i açò només es pot fer mitjançant les comunitats energètiques locals, perquè no tothom pot posar plaques al taulat de casa seva.

Per tal d’implantar aquest nou sistema a Maó, des de l’Ajuntament esteim fent feina per posar en marxa diverses comunitats energètiques al nostre municipi. Un primer projecte ha de ser la creació d’una comunitat energètica al polígon industrial de Máo, similar a la de Sant Lluís, en la qual podrien confluir empresaris, propietaris de naus i consumidors.

A Maó, només amb la superfície d’aparcament públic i privat disponible, la ciutat podria tenir gairebé 12 MW de producció fotovoltaica instal·lada en el nucli urbà. Açò seria l’equivalent a tres vegades el que actualment aporten conjuntament Son Salomó i la planta fotovoltaica de Binibèquer. És per açò que farem feina per fomentar la creació de de comunitats energètiques a la nostra ciutat. Ens hi jugam el futur.

RMC

(Article publicat al Diari Menorca el 28/03/2022)

Un conflicte polític es resol políticament i el que cal és voluntat i predisposició per resoldre-ho!

En el Ple municipal de l’Ajuntament de Maó celebrat el passat juny, des d’Ara Maó ens vam posicionar en contra de la moció del Partit Popular que demanava exigir al govern que no concedeixi l’indult als líders independentistes catalans. Consideram que és una moció electoralista, com ho va ser la recollida de signatures contra la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, ara fa quinze anys. Una campanya que va ser la causa, en bona part, de l’actual conflicte.

Però més enllà del posicionament d’Ara Maó, que vam fer públic durant el Ple, ara m’agradaria rallar en primera persona. Em referiré a allò que conec des de la meva perspectiva i la meva experiència directa, centrant-me en la persona d’un dels encausats, al qual conec personalment i amb qui compartesc experiències, coneixements i visions.

Som amic d’en Raül Romeva, i és en ell i en la seva trajectòria que m’agradaria centrar l’atenció. Vaig conèixer en Raül a finals de la primera dècada d’aquest segle, quan ell feia feina com a eurodiputat al grup Verds/ALE, en representació d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV).

Possiblement, ja havíem coincidit durant els anys en què vaig realitzar la meva estada a Intermón Oxfam i ell, que també era objector i estava molt influenciat per la trajectòria d’en Pepe Beúnza (històric del pacifisme i de l’objecció al servei militar), començava una trajectòria que el duria a ser el responsable del programa educatiu de Cultura i Pau de la Unesco a Bòsnia i Hercegovina. Allà, durant els anys 96 i 97, va exercir d’observador electoral de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), i va demostrar una gran capacitat analítica i un profund coneixement en l’àmbit de la resolució de conflictes durant el procés de pacificació dels Balcans.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i amb un doctorat en Relacions Internacionals, en Raül és una persona d’una sòlida formació intel·lectual. Ha estat professor en diverses universitats públiques i privades, i ha destacat per la seva enorme capacitat de comunicació i d’apropament als alumnes. És poliglot —xerra vuit idiomes, entre ells el serbocroat— i és un conversador infatigable.

Però, per damunt de tot, en Raül és un pacifista i un activista pel medi ambient. En aquesta faceta destaca la feina que va fer durant la seva etapa com a eurodiputat, amb una activitat frenètica i una capacitat de treball enorme, amb més de 1.699 intervencions, entre preguntes i mocions, que el van portar a ser considerat el polític més actiu de l’Eurocambra. Va destacar especialment en la defensa de la vida marina, posant en relleu el seu compromís amb la prohibició de les prospeccions petrolieres a la Mediterrània i la protecció d’espècies amenaçades, com la tonyina vermella.

Entre les coses que m’uneixen amb en Raül, puc destacar el submarinisme i la natació en aigües obertes. Açò m’ha permès conèixer de primera mà les seves inquietuds i els seus ideals, així com la passió que sent per la preservació del medi i el respecte cap a totes les formes de vida.

Les llargues travessies nedant per la costa de Menorca i les moltes converses que hem compartit, em van ajudar a tenir una visió més oberta amb relació a la política nacional i internacional, i vaig poder entendre la seva evolució des d’un posicionament integrador i inclusiu dins d’un estat federal fins a la seva defensa de la independència de Catalunya.

En tot cas, el que sempre ha tingut clar en Raül és que el camí cap a la independència ha de ser pacífic i que serà llarg, molt llarg. De fet, la seva màxima ‘la mirada llarga, el cap alt, la mà estesa i el verb serè’ resumeix molt bé el seu tarannà i la consciència que el dret a l’autodeterminació haurà de guanyar-se per la via del diàleg.

Arribats aquí, podeu entendre que em dol especialment quan veig que al meu amic l’anomenen terrorista i colpista, adjectius amargs i als antípodes del seu caràcter i els seus ideals. També són paraules molt dures quan les adrecen a un poble, el català, que planteja una visió de la seva realitat singular, la qual es pot comparar a la d’altres territoris d’arreu del món, com Escòcia, que també tenen un fort sentiment de país.

Resulta molt difícil entendre la postura tancada i immobilista d’una part de la classe política del nostre país, absolutament contrària a permetre una reforma constitucional que contempli el dret a l’autodeterminació dels pobles. Aquest fet contrasta amb una societat que defensa la causa sahrauí i reclama el seu dret a l’autodeterminació, per assenyalar només un cas. Tampoc no em convenç l’argument que la Constitució no ho permet, perquè hi va haver uns partits que no van dubtar en modificar-la per introduir el concepte d’estabilitat pressupostària, el famós article 135, que a la pràctica va suposar prioritzar el retorn del deute per damunt del mateix benestar dels ciutadans.

Ara, quan ja fa més de quatre anys dels fets del ‘procés’, i amb una causa general oberta contra més de 3.000 persones, que va molt més enllà dels presos polítics, al meu entendre els indults no resolen el problema de fons, i només serviran per mitigar el patiment de familiars i amics. Aquests indults, benvinguts siguin, han de convertir-se en el preludi d’una llei d’amnistia que retorni el conflicte al lloc d’on no hauria d’haver sortit mai: el marc polític.

Article publicat al diari Menorca el 30 de juny de 2021