El desenvolupament de les energies renovables en l'entorn peninsular és totalment divergent al curs seguit a Menorca, on ha prevalgut sempre la protecció del medi ambient i la qualitat paisatgista del territori. Les característiques especials de la propietat del sòl, amb parcel·lacions molt ben definides i delimitades, ha propiciat una distribució de la propietat molt heterogènia, impedint la concentració de grans extensions de terreny en un únic titular, i destaca l'absència total de propietats comunals. Aquesta característica de Menorca és una de les principals limitacions a la penetració d'infraestructures energètiques renovables a l'illa, conjuntament amb l'alta protecció ambiental. Un 66,7%del territori es troba sota alguna figura de protecció ambiental que en condiciona l'ús. En un escenari de falta d'incentius a les noves instal·lacions de generació elèctrica amb fonts renovables, la principal via d'obtenir rendibilitat en noves inversions passa per les economies d'escala, orientades a la construcció de grans parcs. En el cas de Menorca aquesta via, vist tot l'anterior, està molt limitada.
On som?
Avui en dia, les
infraestructures de generació renovable a l'illa es limiten al parc
eòlic de Milà, de 3,2 MW, i les plantes fotovoltaiques de Son
Salomó (3,5 MW), Binisafullet (1 MW) i d'altres més petites que, en
conjunt, sumen 0,5 MW. En total, la potència renovable instal·lada
seria de 8,2 MW, tot just un 3% del total de la capacitat de
generació de l'illa de Menorca, que està clarament dominada per la
Central Tèrmica de Maó (ENDESA) amb un total de 269,4 MW de
potencia de generació amb combustibles convencionals (fuel i
gasoil).
 |
| Taula 1: Potència de generació elèctrica instal·lada a Menorca 2016. Font: CREM |
La penetració de
renovables a l'illa està molt per sota dels nivells peninsulars, i
fins i tot dels aconseguits a l'arxipèlag canari. La dependència
energètica insular, en termes d'energia primària, és del 99% per
un 68% a l'Espanya peninsular, la qual cosa suposa un cost elevadíssim per a l'economia local, que es pot quantificar en més de 241 milions €/any,
cosa que perjudica clarament la competitivitat de les empreses
menorquines.
Cap a on van les
noves inversions?
Vist tot
l'anterior, la concentració de projectes en tramitació per a noves
instal·lacions renovables a l'entorn de Punta Nati, estaria motivada
pels següents motius:
-
En tractar-se de terrenys de poc valor agrícola (la seva productivitat està limitada a usos ramaders) s'han mantingut propietats de superfícies relativament grans. Aquestes propietats destaquen en unes delimitacions amb orientació Nord-Sud.
-
És una zona relativament plana, amb pendent uniforme orientada al sud i una elevació mitjana sensiblement superior a la de la plataforma sud de la illa. La poca rugositat del terreny i la falta de barreres naturals que impedeixen la circulació del vent, fan d'aquesta zona una de les més interessants en disponibilitat de recurs eòlic de tota l'illa. Al mateix temps, l'orientació al sud del pendent natural del terreny facilita una elevada insolació que la fan especialment atractiva per a les instal·lacions fotovoltaiques en rústic.
-
La seva proximitat a la població de Ciutadella facilitaria les labors de construcció, manteniment i supervisió de les plantes de generació, alhora que acostaria la generació als punts de consum, evitant pèrdues de transport.
En
general, es tracta d'infraestructures d'elevada potència que cerquen
la rendibilitat econòmica mitjançant economies d'escala. Les
principals característiques són:
-
Son Angladó, tecnologia eòlica, 8 aerogeneradors, 20,6 MW
-
S'Era Vella, tecnologia eòlica, 6 aerogeneradors, 12 MW
-
Son Salomó, fotovoltaica, 49,8 MW
Tots
ells requereixen una forta inversió de capital que, segons els
mitjans de comunicació local, prové de fons d'inversió forans,
sense que consti cap iniciativa per captar capital local.
Manca de
definició d'un model energètic menorquí
Seria interessant
plantejar solucions d'integració en el paisatge, especialment
referent a infraestructures eòliques, que anessin més enllà de la
concentració d'aerogeneradors en terres d'un únic titular, com en
el cas dels projectes presentats a S'Era Vella i Son Angladó, de
manera que la ubicació d'aerogeneradors fos més racional i en acord
amb la distribució espacial del territori, buscant una distribució
est-oest que maximitzi la producció eòlica i en limiti l'impacte
visual.
En tot cas, tot
projecte d'energies renovables a l'illa hauria de partir d'una base
de suport social més elevada. Sabem que les inversions que es
necessiten per a aquest tipus d'instal·lacions són molt quantioses.
En el nostre cas, fent servir de referència altres territoris, podem
estar parlant d'inversions d'uns 600 milions d'euros fàcilment, una
quantitat considerable. I prou important, tanmateix, com per
plantejar-se quina mena d'inversió s'hi hauria de fer. Confiar en
capital estrictament extern significa deixar, també, el control i
els beneficis d'aquesta energia fora de la nostra illa. Però també
tenim exemples de com la implicació de la societat dóna els seus
fruits. El cas de l'illa danesa de Samsø,
en aquest cas, és paradigmàtic, ja que el model cooperatiu ha
servit de base per a la implantació d'un sistema energètic de
referència, en un territori on l'energia que es consumeix és tota
generada a l'illa en forma de renovables. Gran part de la població,
juntament amb l'administració i petites empreses locals, esdevé
propietària del sistema energètic. És evident que no es poden
comparar situacions ni territoris, però sí observar sistemes que
funcionen a d'altres bandes per poder ser-ne precursors. La
declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera ha de servir també
com a incentiu per adaptar iniciatives que han de ser beneficioses
per al conjunt de la societat i per al medi ambient. En un moment en
què les lleis estan en contra de les energies renovables, calen
projectes atrevits i socialment implicats.
