Proposta per l'ampliació i millora del parc eòlic de Milà I

Foto 1: Vista del parc eòlic de Milà des de l'aerogenerador 1

Antecedents:

El parc eòlic des Milà va entrar en servei el 24 de febrer de l'any 2004 i va ser la culminació d'un llarg procés, des de la seva proposta inicial a finals dels anys 80 fins a la seva tramitació definitiva amb l'obtenció dels permisos corresponents l'any 2003.

Del projecte original, pensat amb 6 aerogeneradors de 600 kW amb torres de 70 m, es va passar a la configuració definitiva consistents en 4 aerogeneradors MADE AE-54, de 800 kW de potencia unitària amb torre de 50 m. La limitació de l'alçada a 50 m, va ser un dels molts requisits que la Comissió Balear de Medi Ambient va passar com a condicionant per donar el vist i plau a la construcció del parc. No era el requisit més important, però sí que ha estat el que més a condicionat el rendiment final d'aquesta instal·lació, com explicaré més endavant.

El projecte original es basava en estudis de potencial eòlic realitzats en el seu dia per la companyia elèctrica GESA que després es va convertir ne ENDESA. Segons els estudis inicials, la velocitat mitjana del vent rondava els 6 m/s i es podia esperar a l'emplaçament una generació anual corresponent a 2.200 hores de funcionament equivalent (el quocient entre l'energia generada al cap de l'any en kWh i la potencia nominal del parc en kW). Així, per una parc de 3.200 kW , funcionant a ple rendiment l'equivalent a 2.200 h l'any es podria obtenir una generació anual de 7.040.000 kWh/any (3.200 kW x 2.200 h/any = 7.040.000 kWh/any), o 7.040 MWh/any.

El cas és que, transcorreguts 11 anys des de la seva posta en servei, el parc eòlic no ha assolit en cap ocasió la fita esperada, ja que la producció mitjana ha estat inferior als 5.500 MWh/any i només en dues ocasions s'han superar els 6.000 MWh/any (veure taula i gràfica de generació anual).

A la plana web del Consorci de Residus i Energia de Menorca, entitat que gestiona el parc eòlic, es poden consultar les memòries anuals en les que apareixen totes les dades necessàries per valorar l'evolució anual d'aquesta emblemàtica instal·lació.

Quines son les causes d'aquest baix rendiment de la instal·lació?

Al meu entendre, pens que intervenen una combinació de factors que afecten el rendiment de la instal·lació, entre ells l'elevat número d'incidents que es reflecteixen en forma d'una baixa disponibilitat (s'observa que aquesta ronda el 89% quan hauria de ser superior al 92%), i una velocitat del vent inferior a la inicialment considerada, 5,6 m/s en lloc dels 6 m/s previstos, que podria estar motivada per la reducció d'alçada de torre de 70 a 50 m.

Com podem millorar el rendiment del parc?

Amb la configuració del parc actual poca cosa podem fer. El Consorci ha realitzat totes les actuacions possibles per reduir l'afectació per incidències que tenen el seu origen a la xarxa elèctrica (veure memòries dels anys 2011 a 2013), augmentant lleugerament la producció en els darrers anys, gràcies a una disminució important del temps de desconnexió del parc per incidències a la xarxa (veure taula i gràfiques següents).

Els altres punts de millora que es poden seguir tenen més a veure amb la seva gestió econòmica que no amb la possibilitat d'augmentar la seva capacitat de generació, la qual està limitada pel recurs eòlic disponible.

Quin recurs eòlic tenim?

Aquesta és una qüestió més delicada i difícil de respondre perquè els meus coneixements en avaluació del recurs eòlic son molt limitats i tampoc tenim accés a dades històriques vàlides per fer estudis rigorosos. De fet, les dades que he trobat son les que figuren a l'estudi de recurs eòlic de l'emplaçament de Milà que ocupen poc més que un full en el projecte. 

No puc refer els càlculs que en el seu dia va fer l'equip de projectistes del parc eòlic, però podem fer una aproximació acceptable fent servir altres fonts de dades que ens permetin modelitzar el vent a l'emplaçament. Les dades que tinc disponibles són:

• Estació anemomètrica del parc eòlic de Milà.
• Estació meteorològica de la Planta de tractament de residus de Milà.
• Estació meteorològica de l'Aeroport de Menorca

A la propera entrada aproximarem quin és el recurs eòlic disponible a Milà, partint de les diferents fonts d'informació disponibles.