Proposta per l'ampliació i millora del parc eòlic de Milà I

Foto 1: Vista del parc eòlic de Milà des de l'aerogenerador 1

Antecedents:

El parc eòlic des Milà va entrar en servei el 24 de febrer de l'any 2004 i va ser la culminació d'un llarg procés, des de la seva proposta inicial a finals dels anys 80 fins a la seva tramitació definitiva amb l'obtenció dels permisos corresponents l'any 2003.

Del projecte original, pensat amb 6 aerogeneradors de 600 kW amb torres de 70 m, es va passar a la configuració definitiva consistents en 4 aerogeneradors MADE AE-54, de 800 kW de potencia unitària amb torre de 50 m. La limitació de l'alçada a 50 m, va ser un dels molts requisits que la Comissió Balear de Medi Ambient va passar com a condicionant per donar el vist i plau a la construcció del parc. No era el requisit més important, però sí que ha estat el que més a condicionat el rendiment final d'aquesta instal·lació, com explicaré més endavant.

El projecte original es basava en estudis de potencial eòlic realitzats en el seu dia per la companyia elèctrica GESA que després es va convertir ne ENDESA. Segons els estudis inicials, la velocitat mitjana del vent rondava els 6 m/s i es podia esperar a l'emplaçament una generació anual corresponent a 2.200 hores de funcionament equivalent (el quocient entre l'energia generada al cap de l'any en kWh i la potencia nominal del parc en kW). Així, per una parc de 3.200 kW , funcionant a ple rendiment l'equivalent a 2.200 h l'any es podria obtenir una generació anual de 7.040.000 kWh/any (3.200 kW x 2.200 h/any = 7.040.000 kWh/any), o 7.040 MWh/any.

El cas és que, transcorreguts 11 anys des de la seva posta en servei, el parc eòlic no ha assolit en cap ocasió la fita esperada, ja que la producció mitjana ha estat inferior als 5.500 MWh/any i només en dues ocasions s'han superar els 6.000 MWh/any (veure taula i gràfica de generació anual).

A la plana web del Consorci de Residus i Energia de Menorca, entitat que gestiona el parc eòlic, es poden consultar les memòries anuals en les que apareixen totes les dades necessàries per valorar l'evolució anual d'aquesta emblemàtica instal·lació.

Quines son les causes d'aquest baix rendiment de la instal·lació?

Al meu entendre, pens que intervenen una combinació de factors que afecten el rendiment de la instal·lació, entre ells l'elevat número d'incidents que es reflecteixen en forma d'una baixa disponibilitat (s'observa que aquesta ronda el 89% quan hauria de ser superior al 92%), i una velocitat del vent inferior a la inicialment considerada, 5,6 m/s en lloc dels 6 m/s previstos, que podria estar motivada per la reducció d'alçada de torre de 70 a 50 m.

Com podem millorar el rendiment del parc?

Amb la configuració del parc actual poca cosa podem fer. El Consorci ha realitzat totes les actuacions possibles per reduir l'afectació per incidències que tenen el seu origen a la xarxa elèctrica (veure memòries dels anys 2011 a 2013), augmentant lleugerament la producció en els darrers anys, gràcies a una disminució important del temps de desconnexió del parc per incidències a la xarxa (veure taula i gràfiques següents).

Els altres punts de millora que es poden seguir tenen més a veure amb la seva gestió econòmica que no amb la possibilitat d'augmentar la seva capacitat de generació, la qual està limitada pel recurs eòlic disponible.

Quin recurs eòlic tenim?

Aquesta és una qüestió més delicada i difícil de respondre perquè els meus coneixements en avaluació del recurs eòlic son molt limitats i tampoc tenim accés a dades històriques vàlides per fer estudis rigorosos. De fet, les dades que he trobat son les que figuren a l'estudi de recurs eòlic de l'emplaçament de Milà que ocupen poc més que un full en el projecte. 

No puc refer els càlculs que en el seu dia va fer l'equip de projectistes del parc eòlic, però podem fer una aproximació acceptable fent servir altres fonts de dades que ens permetin modelitzar el vent a l'emplaçament. Les dades que tinc disponibles són:

• Estació anemomètrica del parc eòlic de Milà.
• Estació meteorològica de la Planta de tractament de residus de Milà.
• Estació meteorològica de l'Aeroport de Menorca

A la propera entrada aproximarem quin és el recurs eòlic disponible a Milà, partint de les diferents fonts d'informació disponibles.

INVERTIR EN ENERGIES RENOVABLES I

En primer lloc cal dir que les renovables no són per aquells que esperen grans beneficis i retorns ràpids de les inversions efectuades. Aquesta gent te el recurs d'invertir en borsa o, per donar un exemple d'alts rendiments, en l'industria armamentista, per fer-ho calen diners i poca o gens consciència social. Queda clar, llavors, que les renovables son per aquella gent que te uns valors socials i ambientals ben arrelats, amb una visió de la recuperació econòmica de les seves inversions que va més enllà del rendiment monetari. De fet, cal ser un visionari utòpic ...

Els motius per invertir en renovables, són molts i variats. Tot i que cada individu te les seves raons a l'hora de decidir gastar els seus doblers en aquesta mena d'instal·lacions, al llarg de la meva experiència vital he trobat les següents motivacions per pensar, platejar o decidir arriscar-se a muntar una instal·lació renovable:

1.- Impossibilitat d'accedir, de forma econòmicament viable, a la xarxa d'energia elèctrica

Gran part d'instal·lacions renovables executades durant el segle passat van consistir en l'electrificació fotovoltaica d'instal·lacions que tenien dificultat d'accedir a la xarxa elèctrica, molts cops per l'alt cost econòmic que suposava fer les extensions de xarxes fins els llocs de consum. Així tenim l'exemple de cases de colònies, petits hortals o segones residències que van recórrer a les plaques fotovoltaiques i les bateries, auxiliades en ocasions per petits molins o grups electrògens, per aconseguir l'abastiment energètic. En definitiva, hi havia la necessitat de tenir llum i per raons econòmiques o legals, es va optar per utilitzar fons renovables i, en la majoria de les ocasions, poc va importar quin retorn econòmic oferia aquesta instal·lació.

2.- Promesa d'un retorn econòmic interessant (incentius a la inversió)

Després de la primera crisi energètica dels anys 70, els Estats van veure les orelles al llop del perill que representava la dependència energètica dels països de l'OPEP. Llavors va començar a impulsar-se la investigació oficial en energies renovables, que en el cas espanyol es va fer per mitjà de les empreses del INI. Es van destinar sumes importants de doblers en I+D+i, creant-se organismes oficials com el IDAE (Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía) o el CENER (Centro Nacional de Energías Renovables). L'eòlica va ser la gran beneficiada en les dues darreres dècades del segle XX i la fotovoltaica ho va ser durant els primers deu anys del nou segle. Així, Espanya va esdevenir puntera en investigació i inversió renovables, un país que a manca de petroli, presentava un potencial d'energies renovables enorme, el més alt de tots els països de la Unió Europea.
El cas és que durant un bon grapat d'anys es va incentivar la inversió en energies renovables, primer la investigació (grans beneficiades les grans elèctriques), després en la implantació d'infraestructures de generació eòlica (impulsades per les grans elèctriques (Endesa, Iberdrola...) per, finalment, donar pas a les instal·lacions fotovoltaiques, aquestes últimes a l'abast de petits inversors, trencant la dinàmica seguida fins al moment on les inversions estaven reservades a les grans elèctriques oligopolistes. El cas és que tot just començat el segle XXI, a l'empar de la mal anomenada «liberalització del sector elèctric», va ser possible que els petits inversors poguessin promoure instal·lacions fotovoltaiques, accedint a incentius a la inversió per mitjà d'un preu de venda dels kWh generats a un preu regulat mitjançant el BOE. Açò va permetre que en només 10 anys (2003-2013) es multipliqués per 350 la potència fotovoltaica instal·lada al país, creixent des dels 20 MW en 2013 fins als 6.981 MW assolits l'any 2013. Més de 60.000 petits inversors van desviar els seus estalvis a la fotovoltaica sota la promesa de rendiments elevats i garantits durant un mínim de 20 anys per la legislació espanyola. Potser per aquest últim fet (o per una nefasta política de planificació energètica basada en previsions de creixement sostingut de la demanda energètica que van portar a les grans empreses a invertir en la construcció de centrals de cicle combinat, fins al punt d'instal·lar 30.000 MW de potència en poc menys de 5 anys el que ha portat al país a tenir una potencia instal·lada de més de 100.000 MW, mentre que la punta de demanda de potència màxima tot just arriba als 40.000 MW), s'ha anat estenent la idea que el nostre país te un excés de renovables i que aquestes són molt cares, acusant-les de ser les causants del dèficit tarifari. La bombolla energètica ha rebentat i, novament, han estat els petits inversors els que pagaran la sobre inversió de les gran elèctriques que han estat les instigadores d'una reforma legislativa que ha assegurat una retribució mínima per mantenir «aturades» les centrals de cicle combinat, traslladant a les renovables els costos de manteniment del sistema mitjançant l'aplicació de peatges a la generació i mesures retroactives que limiten els ingressos de la fotovoltaica, eòlica, biomassa i cogeneració a valors que, en molts casos, poden resultar insuficients per assegurar la recuperació de la inversió.

A la vista d'aquests resultats, els petits inversors han quedat tant escaldats què es miren amb molta cura el que fan amb els seus doblers. L'experiència demostra que no ens podem refiar de tot allò que ens diuen els nostres governants, en especial aquells que mantenen relacions tant estretes amb les grans empreses que dominen el sector energètic.

3.- Motivats pel canvi de model energètic

Aquest és el tercer gran grup de motivats, molt heterogeni i que cada cop compta amb més adeptes. En trobam des d'autèntics lliberals que creuen en l'autosuficiència de l'individu, que fugen del control de les grans elèctriques, fins als rebotats del sistema que reclamen una transició a un model energètic lliure de carboni i en mans dels ciutadans. Casi es podria dir que es tracta d'utòpics i visionaris, si no fos perquè les seves pretensions són tècnicament factibles i econòmicament possibles.

Cóm podem invertir en renovables?

Les vies d'inversió, sortosament, són molt diverses i adaptables a les possibilitats de cadascú. A les properes entrades, ens centrarem a detallar les iniciatives que estan a l'abast de la nostra illa, deixant expressament de banda les instal·lacions executades abans dels canvis legislatius als que hem fet referència i que basaven el seu model de negoci en la venda a xarxa de l'electricitat generada.

Generació i consum d'energia elèctrica a Menorca en 2014

La capacitat de generació elèctrica connectada a xarxa existent a Menorca l'any 2014, està encapçalada sense discussió per la central tèrmica que ENDESA té al port de Maó, on destaquen les 5 turbines de gas de resposta ràpida amb una potència en conjunt de 221 MW, seguides dels 3 grups de fuel que, a la pràctica, són la base de generació elèctrica a Menorca, ja que ells tots sols, com veurem, aporten més del 50% de l'electricitat que es consumeix a l'illa. La resta de la capacitat de generació l'aporten les energies renovables, amb una participació que podrien qualificar d'anecdòtica, on la fotovoltaica està lleugerament per davant de l'eòlica.

A Menorca tenim dues instal·lacions fotovoltaiques de gran potència, Son Salomó amb 3,5 MW i Binisafuller amb 1 MW, la resta de la potència està formada per petites instal·lacions ubicades a cobertes d'edificis particulars i públics.

En el que respecta a la tecnologia eòlica, tenim l'únic parc de les Illes Balears, Es Milà, format per quatre aerogeneradors de 800 kW.

Taula 1: Capacitat de generació elèctrica connectada a la xarxa, segons tecnologia/combustible i potència.
Font: REE i Direcció General d'Energia

Gràfica 1: Distribució de la potència elèctrica de generació.

És important remarcar que aquesta capacitat de generació es veu reforçada per la connexió elèctrica submarina amb Mallorca, de 100 MW de capacitat però que per raons de seguretat només opera al 20% de la seva potència.

Amb el panorama descrit és fàcil entendre perquè el MIX elèctric de Menorca durant l'any 2014, igual que en anys anteriors, depèn bàsicament dels combustibles fòssils. A la taula i gràfica adjuntes es mostra la distribució de la generació d'electricitat a la nostra illa.

Taula 2: Energia en GWh generada per cada tecnologia i consumida a Menorca.
Font: REE

Gràfica 2: MIX elèctric de Menorca 2014. Dades facilitades per REE

Es pot observar que la generació d'energia renovable, fotovoltaica i eòlica, representa el 2,7% del total consumit a Menorca, en consonància amb la manca d'inversió en noves infraestructures energètiques. Des de la posada en servei del parc eòlic de Milà (2004) i les plantes fotovoltaiques de Son Salomó (2006) i Binisafuller (2007), tan sols s'han executat algunes instal·lacions sobre taulada de petita potència.


A la taula i gràfica següents es mostra l'evolució de la demanda i origen de l'energia elèctrica consumida a l'illa els darrers anys.

Taula 3: Evolució anual energia elèctrica consumida a Menorca.

Gràfica 3: Energia elèctrica consumida a Menorca, segons origen.

Observam que es manté la tendència en el descens de la intensitat energètica, amb una forta davallada en la demanda que ha estat d'un -3,14% respecte a l'any anterior. Per primer cop a Menorca se succeeixen sis anys de tendència negativa, en consonància amb la forta recessió econòmica que patim.